Al 1910s’inaugura a la Plaça Universitat de Barcelona el monument al Dr. Robert, deJosep Llimona en homenatge al Dr. Bartomeu Robert, mort el 1902, qui haviadestacat per la seva important feina com a metge i polític a la ciutat deBarcelona. El monument va ser realitzat per iniciativa de la Lliga Regionalistai finançat per subscripció popular.
El disseny delmonument va ser encarregat a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui vaescollir l’escultor Josep Llimona per tal que dugués a terme l’execució de lapart escultòrica. Domènech, però, per discrepàncies va abandonar la Lliga Regionalista i també elprojecte del monument, quedant-se Llimona encarregat de tota la construcció.
El bust del Dr.Robert, que escolta una mena de Musa inspiradora que li parla a cau d’orella, encapçalael conjunt escultòric, ric en representacions i al·legories, com ara la Música quees mostra evanescent i etèria com és la seva natura i la Poesia que aixeca labranca de llorer, símbol de l’art. I és aquesta Poesia qui acompanya la decisiódel Portador de la Senyera, rematada per la creu de Santa Eulàlia, fentreferència a la ciutat. Altres personatges ens identifiquen simbòlicament ambla terra, com el Pagès català, amb barretina inclosa, que s’agafa al seucompany l’Obrer que està escoltant alSacerdot que l’acompanya. A la dreta d’aquest conjunt sorgeix la figura delSegador que es la que te la veritable energia central de l’obra i que es capaçd’arrossegar a un Camperol poruc cap a un futur millor.
Si el bronze deldavant fa referència a la faceta política i patriota del Dr. Robert, la part posterior, realitzada en pedra, tracta la seva faceta com a doctor en medicina, mitjançant un grup aixoplugat sota elPi de les Tres Branques. La figura central correspon a una Donaasseguda, que representa la medicina, i irradia una gran serenor i estàconsolant a una Nena recolzada a la seva falda. A la dreta hi ha un grup de Jovesestudiants que estan aprenent d’ella. A l’esquerra una Mare amb el seu nadó enbraços. Com amagada, resta a terra la figura d’una altra Nena, arraulida. Darrera detot, un parell d’Homes porten un malalt, un ferit.
Al 1940 el governfranquista decideix enderrocar-ho per considerar-ho emblema del nacionalismecatalà. Durant els anys 70 comencen les primeres reivindicacions perretornar-ho a la via pública, cosa que no succeirà fins al 1985, moment en quèserà reconstruït en la barcelonina Plaça Tetuan.
– Fonts:
. Article publicat per Natàlia Esquinas Giménez a la revista Emblecat (Num.2-2013) – http://www.emblecat.com/esp/wp-content/uploads/2014/01/natalia2-revista-recerques.pdf
. Blog Tastaolletes d’art de Natàlia Esquinas (13.11.2010) – http://tastaolletesdart.blogspot.com.es/2010/11/el-monument-al-dr-robert-100-anys-un.html
– Fotos:
Primer proyecto del monumento: Revista Ilustració Catalana – Año 1-Núm.7 (19.07.1903)
Plaza Universitat con el monumento al Dr. Robert (1915 aprox.) – Museu de Història de Catalunya-Generalitat de Catalunya
