El Parc Güell (originàriament Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar. Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetres quadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del Sud d’Europa.
En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d’un arquitecte, i l’estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Exist eixenformes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d’arbres o d’estalactites. Moltes de la superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitu delevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll iel frenesí de la capital catalana.
Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d’això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d’arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres.
El punt central del parc està constituït per una immensa plaça buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serpde cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col·laborador de Antoni Gaudí.
La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les cent columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars.
Fins a aquest lloc hi arriba l’escalinata de l’entrada principal del parc, de graons dispos ats simètricament al voltant d’una escultura de drac o salamandra que s’ha convertit en l’emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l’element foc.
A l’entrada principal del parc s’alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.
– Història:
Fou Eusebi Güell qui donà el nom al parc. Aquest ric empresari català, membre d’una influent família burgesa de la ciutat, va ser un veritable mecenes pera Gaudí, ja que li permeté portar a terme moltes de les seves obres-entre les quals el Parc Güell- sense interferir en les seves decisions artístiques.
Aquest parc és el feliç resultat d’un fracàs comercial, ja que, a la pineda que avui ocupa el parc, estava previst de construir-hi una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona. Però, a causa de la Primera Guerra Mundial, se’n van vendre solament dues parcel·les (en una d’aquestes es troba la Casa Museu Gaudí), i l’Ajuntament va decidir anys més tard (el 1926), després de la mort de Güell, comprar el terreny restant per fer-ne un parc públic. Gaudí es va dedicar des de llavors exclusivament a la seva obra més monumental, la Sagrada Família.
Segons el plànol original, la plaça central havia de ser un teatre grec, i les columnes constituïen un temple dòric de cent columnes.
– Font: ca.wikipedia.org
