What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

El punt central del parc ho constitueix una immensa plaça de forma oval, de 3.000 metres quadrats, construïda entre 1907 i 1913. La seva vora serveix de banc i té forma ondulada com una serp de 110 metres de longitud. Està recobert de trencadís fet amb peces de ceràmica i cristall obra de Josep Maria Jujol. Segons el plànol original, la plaça central havia de ser un teatre grec, apte per a les reunions comunitàries i per a la celebració d’esdeveniments culturals i religiosos. En la seva part exterior conté un fris cobert de gàrgoles per desguassar la pluja, així com petites figures en forma de gota d’aigua.

El banc ondulat està format per una successió de mòduls còncaus i convexs d’1,5 m, amb un disseny ergonòmic adaptat al cos humà. La base és de trencadís blanc, i es corona amb una decoració ceràmica que recorda els collages dadaístes o surrealistes, amb motius generalment abstractes, però també algun element figuratiu, com els signes del Zodíac, estels, flors, peixos, crancs, etc. El trencadís es va construir amb materials de deixalla, rajoles, ampolles i trossos de vaixella. Predominen els colors blau, verd i groc, que per a Gaudí simbolitzaven la Fe, l’Esperança i la Caritat; Jujol va incloure també roses i frases alegóricas en homenatge a la Mare de Déu, en català i en llatí.

Aquesta plaça està sense pavimentar, a causa que l’aigua que recull procedent de precipitacions, és drenada i canalitzada per les columnes que la sostenen i és acumulada en un dipòsit subterrani d’1.200 m3, i posteriorment emprada per regar el parc. Si el dipòsit sobrepassa un límit determinat, l’aigua sobrant és expulsada per la salamandra que dóna la benvinguda al parc. A causa del fracàs de la urbanització, en 1913 el comte Güell va decidir comercialitzar l’aigua sota la marca SARVA (-sar- i -va- són dues lletres en sànscrit, inicials de Shivá i Vishnú, déus hindús que signifiquen el Tot)

– Font: es.wikipedia.org (traduït)

image