Del vestíbul d’entrada parteix una escalinata que conduïx a la plaça central de la urbanització, construïda entre 1900 i 1903. Està disposada simètricament al voltant d’una escultura de sargantana que s’ha convertit en l’emblema del jardí i de Barcelona. Pot representar la salamandra alquímica, que simbolitza l’element foc, encara que també se sol interpretar com un drac, potser el mitològic Pitón del temple de Delfos.
L’escalinata està situada entre murs emmerletats, i té tres trams d’onze graons i un de dotze. En la seva zona central alberga tres fonts amb conjunts escultòrics, que representen els països catalans: Catalunya nord, francesa, i Catalunya sud, espanyola.
En la primera font Gaudí va situar un cercle com símbol del món i un compàs com símbol de l’arquitecte. La segona font conté l’escut de Catalunya i una serp, com al·lusió a la medicina –o bé representant a la serp Nejustán que duia Moisés en el seu bastó –, envoltats de flors d’eucaliptus. En la tercera font, el drac o salamandra representa a la ciutat de Nimes (present en l’escut d’aquesta ciutat), lloc on es va criar Güell; sobre aquesta figura hi ha una petita construcció en forma de trípode, en al·lusió a l’utilitzat per la pitonisa de Delfos.
En l’últim tram de l’escalinata se situa un banc en forma de odèon, situat de manera que li toca el sol durant l’hivern i l’ombra durant l’estiu.
– Font: es.wikipedia-org (traduït)
