La capella fou projectada ja en els plànols originals pel Josep Font i Gumà però nos’iniciaren les obres fins el 1909, gràcies a la donació i col·lecta de mossènAnton Miret i Massó. La capella està construïda amb planta rectangular amb cor i amb coberta sinuosa, típiques de les capelles romàniques, i coronada amb una espadanya.
La capella es va completar el 1910. Desprès d’haver-se cremat un primer altar barroc originari de l’Església Vella durant la Guerra Civil, l’actual altar de Sant Miquel presideix la capella des de la seva reposició els anys 40. A la dreta de l’altar trobem l’imatge de la Verge nena, venerada per les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, conegudes popularment com a Germanes Darderes, que des de 1906 a 2005 es van fer càrrec de l’activitat assistencial.
Els aspectes més destacables són els vitralls, el sostre de fusta policromada i el terra de paviment hidràulic. No obstant el que destaca per sobre de tot són els vitralls pel seu alt valor artístic i tècnic, sent possible atribuir-los al taller Amigó de Barcelona.
El conjunt de vitralls està format pel que està situat a l’absis de la capella i està compost per tres cossos i representa a la part inferior a tres figures sobre núvols que corresponen a Santa Teresa de Jesús, vestida amb el seu hàbit carmelità de les descalces; al centre Sant Antoni Abat amb el seu hàbit franciscà de color gris fosc i portant al Nen Jesús i a la dreta Lluís IX de França (Sant Lluís), que es mostra sostenint un coixí amb la corona d’espines del Salvador.
Entre mig de l’espai on s’han disposat lestres figures i la resta de cel blau estrellat hi ha una franja al llarg de totel finestral amb una sanefa de motius geomètrics. Per sobre de la sanefa es mostra un gran cel blau compost per estels de cinc i sis puntes, esferes de colors de diferents mides que representen astres i planetes. Dos vitralls practicables situats a banda ibanda de la capella que presenten la mateixa representació de motius celestes de forma que es dónacontinuïtat al tema iconogràfic delvitrall de l’absis. Rosetó ambmotius geomètrics. Al centre hi ha dues figures romboïdals sobreposades queacaben formant una estrella de vuit puntes sobre una tercera estrella, també devuit puntes, lila i puntes verdes. Totes elles tenen un eix/punt de trobadacentral comú: una ciba lila. Aquestacomposició geomètrica destaca sobre un fons blau i rodejada per una bordura devidre groc i una segona turquesa.– El claustre estàsituat al voltant del pati interior que fa de confluència entre el coscentral, les dues ales de llevant i ponent així com la capella. Té unadecoració d’estil mudèjaramb arcs escarcers separats amb pilastres construïdes de maó vist. Les paretsinteriors del pati estan enguixades de color blanc amb quatre inscripcions: “Sens caritat nosabs amar”, “Tanta caritat pots haver com pots voler”, “Qui es en caritat es engracia de Deu” i “Si no pots donar desitja donar”. Destaca la gran profusió d’arcs i llindes a les obertures, totes elles de maó vist.