What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

La idea de construir el santuari va ser del jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la Cova de Sant Ignasi de Manresa i era familiar de Jujol. La família Vives va cedir el terreny, a uns 380 metres del poble, en un turó rocós d?uns 50 metres d?alçada.

La col·locació de la primera pedra del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat va tenir lloc el 15 de novembre de 1925. Tot seguit van començar les obres amb la col·laboració desinteressada dels vilatans que, per torns, ajudaven els paletes en les seves tasques. L’obra es va interrompre el 1930, per manca de recursos i la mort del sacerdot Vives.

Jujol va treballar blocs fets “in situ” amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment, sorra i carbonet de rebuig procedent de la propera estació de ferrocarril de Salomó i utilitzant dos mòduls bàsics. Per a l’erecció de parets, arcs parabòlics i voltes, es feia a partir d’un únic mòdul constructiu de 10x15x30 cm. Les obertures i els finestrals s’executaven a partir d’un altre mòdul perforat en forma de cor, triangular, que, agrupat de sis en sis, formava combinacions en xarxa hexagonal, eren estrelles hexagonals de gran vistositat plàstica i una gran solidesa de construcció. Les innombrables voltes de la coberta se sostenen sobre els arcs parabòlics que arrenquen dels pilars. Els pilars i arcs estan reduïts al màxim, a la secció mínima per dotar-los d’una major esveltesa. El gran avantatge de fer servir arcs parabòlics fa innecessària la construcció de contraforts.

El 1984 l’alcalde Josep Maria Jané i el seu germà Joan Maria, missioner combonià, comencen a buscar els recursos i de nou amb tot el poble, van reprendre els treballs el 1985, especialment de consolidació i neteja del monument.

El 1990, sota la direcció de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i de l’enginyer Josep Maria i Llauradó, es va continuar la seva construcció sense canvis en els materials i seguint amb total fidelitat el projecte de Jujol. També hi van participar l’arquitecte holandès Jos Tomlow, especialista en Gaudí i el constructor Josep Cendrós. Els dies 29 i 30 de maig de 1999 es va consagrar el Santuari i la benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, pel Pare Abad Sebastià M. Bardolet.

La planta de l’edifici ens mostra un contorn de forma allargada, acabat amb un triangle que conté el cambril de la Mare de Déu. Aquesta planta irregular té forma de vaixell orientat cap a la muntanya sagrada i està integrada per un conjunt de 59 triangles, cinc rombes, vuit quadrilàters, quatre trapezis i una estrella de vuit puntes, que han donat com a resultat, un cop finalitzada l’obra, un conjunt espacial amb 42 pilars, 23 dels quals són perimetrals i tots sostenen arcs parabòlics de creixent altura, des de fora cap a l’interior de l’edifici. A més hi ha 33 cúpules de formes montserratines, amb una torre central que fa 33 metres i és una al·legoria a l’edat de Crist en morir.

De l’esplanada del santuari surt un camí cap a la Cova, una petita capella, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, que aprofita una balma natural de la roca.

– Les fotografies de l’interior del Santuari es poden veure a la pàgina annexa.

– Fonts:

. Patrimoni – RACO.cat – Revista Tag – 1er. Quadrimestre 2021 – Josep Maria Buqueras Bach: https://www.raco.cat/index.php/TAG/article/download/381835/474949/

. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2210

. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12821

. Guias de arquitectura – Arquitectura Modernista en Cataluña – R. Lacuesta i A. González – Editorial GG

Q Proteccions:

Protecció : BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 10926-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 13/10/1982
Data publicació: 15/12/1982

Additional Details

  • Estilo:Modernisme
  • Años de construcción:1925-1930 (1ª Fase) - 1985-1999 (2ª Fase)
  • BCIL Bien Cultural de Interés Local

Related Posts

image