Escultura frontal:
Si contemplem la façana principal, trobarem l’escultura de Miquel Blay col·locada a l’angle, com si de la proa d’un vaixell es tractés. Aquesta obra
escultòrica es titula La cançó popular catalana i, tal com indica el nom, és una al·legoria a la música del poble català.
El Sant Jordi, com a patró de la nació catalana, ocupa la posició central, vetllant pel poble de Catalunya, que està representat per les figures d’un pagès, un operari i un pescador (en representació del treball), una burgesa, una obrera, unes criatures i la maternitat. (en representació de la llar).
En primer terme hi trobem la musa de la música que emergeix de la terra, la terra catalana, on s’arrela el poble, i és, d’aquesta manera, com es representa l’al·legoria de la cançó popular catalana.
Segons consta en una inscripció al peu de l’escultura, aquesta va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat), i es va inaugurar
el dia 8 de setembre de 1909.
Columnes primer pis:
Columnes recobertes de mosaic amb capitells de pedra treballada amb forma seriada de fulles o flors alternativament.
Completen el conjunt diversos bustos, mosaics, escuts i altres ornaments.
Observaciones
Premio Arquitectura Ajuntament de Barcelona
Related Posts
