L’edifici va ser encarregat per l’Orfeó Català, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financerscatalans, il·lustrats i amants de la música.
L’arquitectura de Domènech i Montaner és de gran qualitat ioriginalitat, ressaltat d’una banda en l’estructura de ferro que permetla planta lliure tancada per vidre, i de l’altra la integració al’arquitectura de les arts aplicades. Dues decisions arquitectòniques demostren la tipologia i la innovaciótecnològica del projecte: la primera la solució del pati a la mitgeradel solar amb l’església, perquè la sala de concerts quedés amb lamateixa simetria de distribució i entrada de llum. La segona, va ser laresolució de situar l’auditori al primer pis amb l’accés des de laplanta baixa pels diferents trams de l’escala amb un tractament tanefectiu que compensa l’ascensió; amb això es va aconseguir lautilització de la planta baixa per oficines de l’Orfeó.
A l’abundant ornamentació, floral i policroma, s’integren perfectamentles diverses tècniques artesanals a les quals recorre tant sovint elmodernisme.
L’auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral iinstrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l’àmbit dela música clàssica com el de la música moderna.
Ultimament s’ha dut a terme una profunda remodelació del Palau pertal d’adequar-lo a les necessitats d’un auditori modern, obres dereforma i ampliació dirigides pels arquitectes Òscar Tusquets i CarlesDíaz.
– Font: ca.wikipedia.org
Observaciones
Premio Arquitectura Ajuntament de Barcelona
