– Hipogeu Camp i Nonell (1908-1910) – Escultor: Ismael Smith Marí
Obra projectada per l’escultor Ismael Smith, que aleshores tenia només 22 anys. L’hipogeu està centrat per una figura femenina blanca, en actitud orant i els cabells al vent, que sembla emergir de laterra. La figura està davant d’una gran creu, per la qual s’enfilen uns rosers formant una corona de roses, de tons vermellosos, que envolta el bust de la dona i que contrasten amb el seu color blanc.
Les flors expressen la idea de la mort i la combinació entre el roser i la creu donen a la jove, que presideix l’escultura, un aire de somni, amb els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit.
. Fonts:Vila Web – El Punt: Art funerari de Laura Juanola (25.05.2007): https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2413774- Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6377
– Hipogeu Carreras (1909) – Arquitecte: Vicenç Artigas i Albertí
Es tracta d’una sepultura de base rectangular, una mica inclinada i culminada amb un gran arc de mig punt peraltat amb decoració vegetal i floral, centrat amb la figura de la Mare de Déu en majestat al centre d’una creu patent, a manera de timpà. Al coronament hi ha una mena de corona floral que sobresurt de l’arc. A la creu hi ha lliris, i a les arquivoltes poms de flors i branques de llorer. La figura de la Mare de Déu domina l’eix central de la sepultura i funciona com a personatge intercessor i mitjancer similar a l’àngel, encara que també contempladora del dolor (Pietat). Davant del sepulcre hi ha una reixa de ferro forjat molt interessant. Darrere l’hipogeu hi ha la làpida d’entrada, amb forma d’arc trilobulat de suaus transicions i la llegenda: “VAS de Manel Carreras i Botet – Concepció Casanovas Macià i dels seus” i uns poms de bronze amb l’esvàstica hindú gravada.. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hipogeu_Carreras
– Hipogeu Conill i Aldrich (1906) – Arquitecte: Bonaventura Conill i Montobbio
El monument està estructurat en dues parts: per una banda tenim la tomba pròpiament dita, la qual està coberta amb una làpida i flanquejada per dos petits promontoris. Mentre que per l’altra, en el que seria la capçalera de la sepultura trobem adossat un gran cos vertical en forma d’estela funerària, formada per els elements compositius: en un primer pla una gran creu, de l’estil de les creus de terme, sota de la qual es pot llegir la paraula “CARITAS” i que està presidida per la imatge de Crist Crucificat en la cara principal i de la Verge Maria en la posterior. L’estela compta amb dues figures en forma d’àngels, en baix relleu, una porta el calze i la sagrada forma (Fe) i l’altre una àncora (Esperança).
Observacions: En el dia de la sessió fotogràfica (28.05.2018), l’hipogeu està en fase de restauració i cobert totalment per una bastida, per la qual cosa, no ha estat possible realitzar les fotografies.
Aquí es presenten algunes com a mostra,tot esperant poder substituir-les per altres quan acabi l’obra (*).
. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hipogeu_Conill_i_Aldrich – Primera fotografia: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:LLRT-conill-ConillAldrich-2704.JPG(30.05.2018)
– Hipogeu Conill i Surís (1911) – Arquitecte: Bonaventura Conill i Montobbio
Es tracta d’un hipogeu de base rectangular construït amb pedra de Montjuïc, moldejada de manera orgànica, amb convexitats i concavitats heterogènies. Consta d’una decoració vegetal de la qual en destaca una creu rodejada per una planta enfiladissa, remetent al tema de la vida eterna i l’arbre de la vida per sobre de la mort. Actualment la inscripció que hi ha a la llegenda és Planella i Bonet, però originalment hi havia la llegenda Conill i Surís i era propietat de Rosa Surís, vídua de Conill. . Font: Generalitat de Catalunya – gencat.cat: http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33415
Related Posts
