Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 24 de desembre de 1888 – Barcelona, 19 de novembre de 1973) va ser un arquitecte català, a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifacètic, fou també investigador, divulgador i historiador de l’art.
Va néixer a Valls en una família de tintorers, per part de pare i de mestres d’obra, per part de mare, cosa que seria determinant de la seva vocació cap a l’arquitectura.
El 1900 comença a estudiar el batxillerat al poble on va néixer. El 1906 arriba a Barcelona per començar els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on va tenir de professors Lluís Domènech i Montaner i August Font i Carreras, entre d’altres, i a l’Escola d’Art Francesc d’Asís Galí i Fabra. Va aprendre a dibuixar amb Joan Miró, Manuel Humbert i Jaume Mercadé. El 1916, a punt de llicenciar-se com a arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió, mentre formava part del cercle d’Antoni Gaudí, que s’havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Família. El 13 de març de 1916 va obtenir la seva graduació d’arquitectura a Barcelona, i poc després va ser nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que va exercir fins al 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntament amb Eugeni d’Ors, va ser la instal·lació d’una Biblioteca Popular a Valls, i és nomenat secretari del primer patronat d’aquesta biblioteca.
El 1919 va instal·lar el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya, 57 de Barcelona. Va dimitir, doncs, del seu càrrec d’arquitecte municipal de Valls. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona i entre el 1932 i el 1935 va ser degà-president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que havia estat constituït el 1931. El 1929 va ser professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona .
Contreu matrimoni el 14 d’octubre de 1926 amb l’arenenca Maria Taxonera. Aquest mateix any viatja a Itàlia i França.
Home de dretes, va ser membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, una organització agrària conservadora que durant la Segona República Espanyola va intentar allunyar-se de la direcció de la Lliga Regionalista per adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil espanyola va dissenyar un monument als caiguts per la vila d’Arenys de Mar i es va reincorporar a l’IACSI una vegada aquest es va integrar a la Confederació Nacional Catòlic Agrària, el sindicat vertical.
Va ser un dels fundadors el 1952 del Centre d’Estudis Gaudinistes i de l’Institut d’Estudis Vallencs el 1960. D’altra banda, va ser un estudiós de l’art i de l’arquitectura i restaurarà esglésies i campanars amb criteris científics. També va projectar edificis dús públic i residències privades.
Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, on va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués als panells ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8sar_Martinell_i_Brunet#Biografia
. César Martinell & Associates: http://cesarmartinell.com/es/historia/
. DHAC: https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=229
. Real Academis de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/40338/cesar-martinell-brunet
. Ruta del Modernismo: https://rutadelmodernisme.com/ca/autor/cesar-martinell-i-brunet/
