What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Eduard M Balcells-sagell
Segell de l'arquitecte
Estudi de l'arquitecte
Eugènia Gorina i Sanz i Eduard Maria Balcells i Buïgas, el dia del casament
Balcells amb la seva néta Eugènia

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 – 4 de novembre de 1965), va ser un arquitecte català, entre el Modernisme i el Noucentisme.

Era fill de l’advocat tarragoní Eduard Balcells i Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d’obra del monument a Colom, fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.

Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d’obtenir el títol el 1905 va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any.

Quan era jove, juntament amb el seu germà, l’enginyer Lluís Balcells, van fer múltiples experiments influïts per la febre inventora de l’època. Entre altres van desenvolupar un submarí que mitjançant gas omplia i buidava els seus tancs aconseguint enfonsar-se i emergir. Feien els seus experiments en un llac artificial de Cerdanyola, on estiuejava tota la família. Aquest esperit innovador va portar Eduard Balcells a inventar utilitats per a la seva professió com la regla de càlcul circular o un llapis de propulsió pròpia, a més de tenir al seu lloc de treball els utensilis penjant del sostre perquè no es perdessin per la  taula. Posteriorment van constituir junts una empresa de confecció de vidrieres, de les quals només se’n coneixen les de la casa Tosquella de Barcelona.

El 17 de desembre del 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona. El 1912 Balcells es va casar amb Eugènia Gorina i Sanz, i entre el 1913 i el 1920 van tenir quatre fills: Santiago, Alfons, Albert i José Antonio. Santiago i José Antonio van ser arquitectes i el 1970 van donar el fons documental del seu pare al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels.

La seva nombrosa obra està ubicada al Vallès Occidental i a Barcelona.

Hi ha diverses obres destacades projectades a Sant Cugat del Vallès, importants per al modernisme local: la casa Lluch, situada al principi de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife, i la casa Monès, més coneguda com a casa Mònaco.

El Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la família.

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Maria_Balcells_i_Bu%C3%AFgas

. Arquitectura catalana.cat: https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/eduard-maria-balcells-buigas

. Tesi “Eduard Maria Balcells i Buïgas – Un arquitecte de darrera generació modernista al vallès Occidental – José Mª Romero Martínez (2015) – UAB: https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/385927/jmrm1de3.pdf?sequence=1&isAllowed=y

. Urbipedia: https://www.urbipedia.org/hoja/Eduard_Maria_Balcells_Buigas