Aquesta residència va ser construïda el 1889 com a casa d’estiueigper l’arquitecte Antoni Tosquella i realitzada pel mestre d’obra Joan Caballé.El 1906 s’encarregà la reforma de la finca a Eduard M. Balcells, unarquitecte a cavall entre el modernisme i el noucentisme, que li va donarl’aspecte modernista i eclèctic definitiu. La casa té dues plantes, un accés de carrer i un altre pel jardí.
Entre elselements més destacats hi ha la façana, la forja i la decoració interior.
La façana té reminiscències arabitzants en el joc d’arcades tancadesper un conjunt de vitralls que dóna al jardí, i les reixes del mur detancament.
Estucs i esgrafiats recobreixen façanes, columnes, parets i murs interiorsamb un completíssim repertori de motius geomètrics, vegetals i animals.Per exemple, el sostre del porxo està decorat amb un estany que conté granotesi capgrossos.
A l’interior, la riquesa ornamental continua a les portes defusta de melis amb relleus d’animals, a les vidrieres emplomades del menjador ia les pintures del sostre de la casa, fetes amb estuc planxat en calent opintat a l’oli.
Quant als paviments, a la planta noble són de mosaic de gres, i a la plantainferior i al porxo, de rajola vermella. Les cobertes de les torres estanrematades amb ceràmica esmaltada.
La casa va ser declarada Monument Històric el 1974 i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (BCIN).
Des de fa anys els ciutadans, i les associacions veïnals i culturals reivindiquen, a l’Ajuntament de Barcelona, la restauració de l’edifici i el seu posterior ús públic.
– Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act/
