Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947), fou un arquitecte català.
Fill de Josep Boadas i Colominas i Teresa Piera i Mariné, es va titular l’1 de setembre del 1893 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va desenvolupar un estil eclèctic en les seves primeres obres per evolucionar cap a un modernisme moderat, que es manifesta en la solució d’ornaments, cornises, coronaments, balcons curvilinis, columnes salomòniques, cresteries i frondes, paraments esgrafiats, estucs, “coup de fouet” aplicada a interiors, elements comuns a tota la seva obra.
La seva producció arquitectònica és majoritàriament de tipus residencial, tant d’edificis de pisos per a lloguer com de casetes unifamiliars i seriades, que es troben a l’Eixample de Barcelona i als barris que l’envolten (els antics municipis de Sants, Horta o Gràcia, encara que també va realitzar projectes a Terrassa, dels primers destaquen els edificis que va projectar per a un mateix promotor, Francisco Cairó, sobretot el conjunt de la rambla de Prat i de les cases unifamiliars amb jardí, d’una o dues plantes, les que va construir amb el mestre d’obres Frederic Farreras i Villalonga, que conformen bona part del carrer de Salses i els seus confrontants, al barri d’Horta.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Boada_i_Piera
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/51459/domenec-boada-piera
