Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 – Barcelona, 6 d’octubre de 1944), va ser un arquitecte català.
Va néixer a Sabadell el 23 de novembre de 1862, al carrer del Safereig Vell, 20. Va cursar estudis a l’Escola Pia de Sabadell, durant aquests primers anys de col·legi va ser company de Juli Batllevell i Arús i d’Enrique Fatjó i Torras, que també acabarien sent com ell arquitectes. Va contreure matrimoni amb Dolores Llenas (morta el 1935) i van tenir onze fills. Se’l coneix residència a Barcelona des del 1880, primerament al carrer Baixa de Sant Pere, i després al carrer Còrsega, 417, en un edifici que el mateix va construir, i que utilitzaria com a despatx professional fins a la seva mort. Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol d’arquitecte el 1887. Els seus primers treballs professionals els realitza per a l’Exposició Universal del 1888, a la direcció d’obres, com a ajudant de Gaietà Buïgas. Posteriorment, del 1889 al 1891, va treballar com a auxiliar facultatiu per a l’Ajuntament de Barcelona a la secció de Clavegueram i Sanejament. L’any 1892 va ser designat membre de la Junta de Belles Arts de Barcelona. .
El 1897 va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí, càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1944. Paral·lelament també va treballar com a arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat (1902-1933), població de la qual va realitzar la primera planificació urbanística el 1902 i de Esplugues de Llobregat (1903-1920). També va treballar per compte propi a diferents poblacions catalanes, com Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat, Solsona, Caldetes o Sant Esteve de Palautordera.
A partir del 1901 va exercir com a professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on seria catedràtic numerari fins a la seva jubilació, el 1932. Entre les delegacions que li van ser encarregades per l’Escola, consten les de President de la Junta Consultiva del Centre de Contractistes i Mestres Paletes de Barcelona (1902) i membre de jurats dels tribunals d’oposicions a les places d’ajudants a les Oficines d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona (1903) ia les del certamen dels aprenents de l’Ateneu Obrer d’Hostafrancs (1903). També se li va encarregar l’organització del III Congrés Nacional d’Arquitectes celebrat a Madrid el 1903. El 1904 es va fer soci numerari de la Societat Central d’Aparelladors d’Obres de Madrid, ja que també exercia com a contractista d’obres. Va participar com a ponent a diferents congressos d’arquitectura a diferents ciutats d’Espanya, així mateix també és l’autor de diversos assajos sobre els conflictes socials i laborals i sobre les condicions de millora dels habitatges dels treballadors.
– Fonts:
. Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=15004
