Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d’abril del 1882 – 20 d’octubre del 1920), va ser un arquitecte modernista català.
Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, sent director de l’escola Domènech i Montaner, obtenint el títol el 20 de desembre de 1907. Alumne excel·lent, va rebre una borsa d’estudis suplementari de la Diputació per viatjar a França, Anglaterra, Àustria, Alemanya i Itàlia. Durant l’estada va fer una memòria detallada de les seves observacions tant d’edificacions com de conjunts urbanístics.
Per la seva mort prematura, la seva obra és reduïda, destacant a Manresa el Cafè Mundial i la casa Ramon Cots. També es poden trobar obres seves a Llavaneres, com la Torre Gran (1909), situada a dalt d’un petit turó i que es pot veure des de diversos indrets de la població. El 1958 es va convertir en un hotel de luxe, l’Hotel del Parc, la Torre del Sot o la Casa Romanyà (1910), que és actualment la seu del Casal de Llavaneres i també se li atribueix l’autoria de la casa Sòbies a Tàrrega.
Va realitzar estudis arqueològics al monestir de Sant Benet de Bages. El 1905 va publicar uns articles titulats “Breus estudis d’arqueologia catalana”.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Coll_i_Vilaclara
. El Poder de la Palabra: http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5636
. Museu Comarcal de Manresa: http://www.museudemanresa.cat/artistesfitxa/2033
