El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On
Ferrer i de Corriol, Antoni de

Antoni de Ferrer i de Corriol (Vic, Octubre 1844 – Barcelona, ​​Juliol 1909).

Fill petit d’una família nombrosa acomodada, estudia la carrera d’advocat a la Universitat de Barcelona. La seva vocació, però, sempre han estat les arts plàstiques.

El 1867 fa classes de piano al Cercle Literari de Vic i rep el títol de Mestre d’Obres i agrimensor per la seva esplèndida tasca com a arquitecte.

El 1868, des del Cercle, dirigeix ​​l’organització de l’Exposició d’Antiguitats de Vic, precedent que fonamenta la creació del futur Museu Episcopal. El 1870 ingressa com a professor de dibuix al Col·legi del Sagrat Cor de Vic. També forma part de certàmens i de l’exposició permanent establerta al Cercle Literari el 1877.

El 1877 estudia pintura i escultura a Barcelona, ​​a l’acadèmia de Josep Serra, on es formen personalitats tan destacades com Modest Urgell i els germans Masriera. Definitivament establert a la capital catalana exposa a la Sala Parés, a la Sala de Belles Arts d’Olot i al Foment de Belles Arts de Girona.

El mateix any 1877 participa a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. Ferrer concorre a l’Exposició Nacional en nou ocasions entre 1875 i 1896 amb obres realistes, de temàtica costumista rural catalana, i participa també a l’Exposició Internacional de Berlín de 1891. Tot i estar establert a Barcelona, ​​amb el taller al carrer junqueres núm. 15, no es desvincula mai de Vic.

El 1897 participa al Cercle Literari en l’organització de la Manifestació Artística Ausetana. Gràcies al seu renom, el 1899 entra com a professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Antoni Ferrer i de Corriol mor el juliol de 1909 a Barcelona, ​​on l’any següent s’organitza als locals dels magatzems El Siglo una exposició pòstuma de l’artista, de la qual el Diario de Barcelona publica un estudi crític.

– Obres:

. Casa Obregón, Colom, 4 – Montiu, 5 – Montcada i Reixac – (1885)

. Casa Parrella, Carrer Ges Avall, 1 i 3 – Plaça Vella, 7 i 8 – Torelló –  (Reforma: 1888).

. Casa Josep Casas Casas, – Ausiàs Marc, 97 – Barcelona – (1901)

. Casa Ricart – Santa Maria, 6 – Vic – (1902)

. Capella de Sant Antoni de Pàdua de Casa Ricart – Santa Maria, 6 – Rambla Sant Domènec – Vic – (1902)

. Casa Antonio José Casas – Verdi, 303 – Barcelona – (1903-1904)

. Casa Joan Condal – El Passeig, 36 – La Garriga – (1904)

. Cases Josep i Francesc Planas Comellas – Ruiz de Padrón, 43-45 – Barcelona – (1904-1905)

– Font:

. Artículo de Miquel S. Salarich Torrents en la Revista Ausa, volúmen 6, número 63 del año 1969