Antoni Gaudí i Cornet – Reus o Riudoms (Baix Camp), 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926. Va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels experts més rellevants de la seva disciplina, a més d’un dels màxims exponents del modernisme. La seva genialitat excepcionalment trencadora va ser l’artífex d’un llenguatge arquitectònic únic, personal i difícil d’etiquetar.
Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus segons uns biògrafs i a Riudoms segons uns altres, una petita població a prop de Reus on la seva família estiuejava. Provenia d’una família de calderers, cosa que va permetre al jove Gaudí adquirir una habilitat especial per tractar l’espai i el volum ajudant el seu pare i el seu avi al taller familiar. La facilitat a l’hora de concebre els espais i la transformació de materials va prosperar fins a convertir-se en el geni de la creació en tres dimensions que posteriorment demostraria ser.
Gaudí va ser un nen de salut delicada, per la qual cosa es va veure obligat a passar llargues temporades de repòs a la masia de Riudoms, on va passar hores i més hores contemplant i retenint els secrets de la natura, que considerava la seva gran mestra. Així, Gaudí trobava l’essència i el sentit de l’arquitectura en seguir els seus patrons i respectant les seves lleis.
L’any 1870 es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis d’arquitectura alhora que s’ocupava amb diversos treballs a diferents estudis d’arquitectes i mestres d’obres que li permetien pagar-se els estudis. Va ser un estudiant irregular, però que ja manifestava alguns indicis de genialitat que li van obrir les portes a col·laborar amb alguns dels seus professors.
Un cop obtingut el títol, el 1878, Gaudí es va establir pel seu compte al seu despatx del carrer del Call de Barcelona des d’on, amb gran entrega, va iniciar l’inconfusible llegat arquitectònic gran part del qual és considerat Patrimoni de la Humanitat. A mitjan aquell mateix any va conèixer per casualitat Eusebi Güell, industrial i aficionat a l’art. D’aquesta trobada va néixer una relació d’amistat i de mecenatge d’allò més productiu.
Més enllà de la relació amb Güell, Gaudí va rebre una gran quantitat d’encàrrecs i va plantejar innombrables projectes. Molts es van convertir en realitat, però altres no van passar del paper.
Durant la seva etapa de maduresa, les obres mestres es van anar succeint unes darrere les altres: la Torre Bellesguard, el Park Güell, la restauració de la catedral de Mallorca, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, la Pedrera i, finalment, la Sagrada Família.
Curiosament, l’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir, en una decisió personal de l’arquitecte, amb un retraïment progressiu de la seva figura, potser a causa d’un desengany amorós. Gaudí, que en la seva joventut havia freqüentat teatres, concerts i tertúlies, es va allunyar cada cop més de la vida social, alhora que es lliurava amb més fervor a un sentiment místic i religiós.
Va morir el 10 de juny del 1926 atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada nit, cap a la Sagrada Família des de l’església de Sant Felip Neri. Després del cop, va perdre la consciència i ningú no va sospitar que aquell ancià indocumentat i d’aspecte descuidat era el cèlebre arquitecte. Fou traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, on posteriorment seria reconegut pel capellà de la Sagrada Família. L’enterrament va tenir lloc dos dies després al temple de la Sagrada Família, després d’un multitudinari funeral: bona part dels barcelonins van sortir al carrer per donar l’últim adéu a Gaudí, l’arquitecte més universal que mai havia vist la ciutat.
. Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet
. Casa Batlló-Gaudí-Barcelona: https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/
