. Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 – 1955), va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l’eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.
Va néixer a Vilafranca fill d’un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, va obtenir el títol d’arquitecte a Barcelona. Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.
Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants en l’arquitectura catalana de finals del segle XIX, l’eclecticisme i l’historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista. D’aquesta època, destaca el pati de l’Ajuntament de Vilafranca.
A partir de 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina en la seva obra fins a 1910 aproximadament, encara que és un modernisme moderat, poc atrevit i decoratiu. En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i l’última (Raspall, Jujol, etc.).
A partir de 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l’eclecticisme. En aquesta etapa destaca l’Asil Inglada, de 1916. Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.
Va exercir d’arquitecte municipal de la seva ciutat natal i de Sant Sadurní d’Anoia entre els anys 1895 i 1904 i, posteriorment, entre 1910 i 1918.
– Fuente: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_G%C3%BCell_i_Grau