Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 18 d’abril de 1871 – 30 de novembre de 1949), fou un arquitecte, urbanista i cronista català.
Va néixer al si d’una família burgesa acomodada. Fill d’Antoni Pujol i Turmo i Josefa de Barberà i Canturri. Va passar la seva adolescència a la seva ciutat natal, on va cursar els estudis de batxillerat en Arts.
Es va formar com a arquitecte a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol el 30 de juny del 1892. L’exercici final de carrera va ser el projecte de Museu Arqueològic per a Barcelona. El seu primer treball com a arquitecte titulat va ser al taller de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.
Igual que altres arquitectes coetanis, va buscar i va aconseguir certa estabilitat professional i econòmica a través d’un càrrec vinculat a l’administració pública. Acabats els estudis va ser nomenat arquitecte d’Hisenda de les delegacions de Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova. L’1 d’agost del 1897 va guanyar per mèrits la plaça d’arquitecte municipal de Tarragona, lloca que va ocupar fins al 9 de setembre del 1939. Durant aquests quaranta-dos anys va estar desvinculat dues vegades. El 2 d’abril de 1908 va dimitir com a arquitecte del comú després de l’enfonsament d’una casa al carrer de Trafalgar, núm. 71, al barri del Serrallo. Se’l va inhabilitar. La segona vegada va ser per motius ideològics durant la Guerra Civil; així, el 28 de setembre de 1936, es va prescindir dels seus serveis i va ser reincorporat el 10 de gener de 1939. L’1 d’octubre de 1918 va ser nomenat arquitecte de la Comissió de Monuments de Tarragona. El 7 d’octubre del 1924 després de la mort de l’historiador Emili Morera Llauradó per la seva reconeguda afició a la història i a l’arqueologia el Consistori va aprovar concedir-li el càrrec de Cronista. Tot i això, uns mesos després, el 24 de març de 1925, l’Ajuntament va designar Joan Salvat Bové. A partir del setembre del 1927 va ser arquitecte del Banc d’Estalvi i de la Construcció.
Va experimentar amb tots els estils en voga. L’escorxador (1898) va destacar per l’ús decoratiu del totxo; per al seu disseny va visitar l’escorxador de Saragossa de Ricardo Magdalena. Potser s’inspirés en les propostes realitzades per a un escorxador per a la ciutat, pocs anys abans, pel llavors arquitecte municipal Pablo Monguió. Les seves arquitectures sobresurten per l’ús del neomedievalisme encara que també va proposar alguns edificis modernistes com la desapareguda Casa Güell (1912), ubicada al coronament de la Rambla Nova. A la seva etapa de maduresa destaca el plànol d’ampliació de l’Eixample de Tarragona que, a diferència dels dissenys anteriors, es decanta per una disposició radial i no ortogonal. La restauració del Monestir de Poblet que sobretot van ser obres de consolidació de la fàbrica encara que les seves formes decoratives a posteriori es troben a la Casa Mare de les Germanetes Terciàries (1930).
– Obres: Projectes: Reforma casa Olalla, Còrdova, 1897; Urbanització de la plaça de Corsini, Tarragona, 1897-1911; Xarxa d’enllumenat públic, Tarragona, 1898-1918; Escorxador, Tarragona, 1898; Clavegueram carrer Reial, Tarragona, 1899; Tramvia Reus-Tarragona, Tarragona, c. 1900; Portada i dipòsit d’aigües des de Monte Oliva, Tarragona, 1900; Magatzem Requena i fills, Tarragona, 1900; Mingitori, Tarragona, 1902; Reforma casa Dominche, Saragossa, 1906; Casa Josep Mas Poblet, Tarragona, 1906; Urbanització Passeig de les Muralles, Tarragona, 1906; Urbanització Rambla Nova i passeig de les palmeres, Tarragona, 1907; Cotxera Jose Iglesias, Tarragona, 1908; Església, Mila (Tarragona), 1910; Passeig Via de l’Imperi, Tarragona, 1912; Casa Xavier Güell, Tarragona, 1912; Teatre Saló Modern, Tarragona; 1912; Abastament d’aigües per elevació, Tarragona, 1913; Tramvia urbà, Tarragona, 1913; Casa Leandre Ripoll, Tarragona, 1913; Casa Roman Musolas, Tarragona, 1914; Magatzem Rafael Panasachs, Tarragona, 1914; Urbanització i reforma de diversos carrers a la Part Alta, Tarragona, 1914; Mercat, Tarragona, 1915; Casa Jose Icart, Tarragona, 1916; Escola de Nens, La Pobla Mafumet, 1916; Cooperativa Obrera, Tarragona, 1917; Casa Antoni Martorell, Tarragona, 1917; Casa Francisco Herling, Tarragona, 1917; Mercat Part Alta, Tarragona, 1917; Caserna de la Guàrdia Civil, Tarragona, 1918; Ampliació de l’Eixample, Tarragona, 1919-1920; Parc Miracle, Tarragona, 1920; Escola, Almoster (Tarragona), 1920; Teatre Sindicat Catòlic, Amposta; Magatzem Joan Pallarés, Tarragona, 1921; Casa germanes Bofarull, Tarragona, 1921; Unifamiliar Ceferí Barragán, Tarragona, 1922; Casa Salvador Ripoll, Tarragona, 1922; Asil de Sant Josep, Tarragona, 1922; Casa Mariano Ollé, Tarragona, 1922-1923; Col·legi la Salle actualment seu Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 1923; Casa Roc Pallejà, 1925; Escoles graduades, Ulldecona (Tarragona), 1925; Escola Unitària Serrallo, Tarragona, 1925; Casa José Roig, Tarragona, 1925; Casa Gertrudis Roca, v. Martorell, Tarragona, 1927; Pavimentació dels carrers Eixample, Tarragona, 1928; Noviciat de la Salle, Cambrils (Tarragona), 1928; Col·legi i Casa Mare de les Carmelites Terciàries, Tarragona, 1930; Projecte de consolidació de Monestir de Poblet, Espluga de Francolí (Tarragona), 1932; Grup Escolar, Tarragona, 1934; Magatzem Andreu Barragán, Tarragona, 1935; Reconstrucció Chartreusse o Unió Agrícola, Tarragona, 1935; Convent de les Germanes Clarisses, Tarragona, 1948.
– Fonts:
. Real Academia de la Historia: http://dbe.rah.es/biografias/40330/josep-maria-pujol-de-barbera
. Tag: Josep M. Pujol de Barberà a Tarragona (1897-1949): l’arquitecte i l’espai: https://raco.cat/index.php/TAG/article/view/338057/428920
. Llibre: Josep M. Pujol de Barberà a Tarragona (1897-1949): l’arquitecte i l’espai: https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/fitxers/altres/quaderns/josep-maria-pujol-de-barbera-a-tarragona-1897-1949-l2019arquitecte-i-l2019espai
