El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On

Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, ​​26 de juliol de 1867 – Tiana, 20 d’abril de 1938), va ser un arquitecte català.

Era fill de Ramon Riudor i Nin, comerciant natural de Barcelona i Maria Antònia Capella i Sabadell, natural de Mataró. L’arquitecte va contreure matrimoni amb Carme Carol i Rosés i van ser pares de Lluís Riudor i Carol, arquitecte, paisatgista i director de Parcs i jardins de Barcelona entre el 1940 i el 1968

Titulat a l’agost de 1890. Entre els seus primers treballs es troba el teatre del Balneari de Porcar (1890), al barri de Remolins de Tortosa, i la casa Formosa Ragué (1892) de Sant Sadurní d’Anoia. Realitzarà també un sepulcre per a Porcar i Tió, al cementiri del Poblenou, a Barcelona (1894). Anys més tard farà encara els plànols (1910) de la casa Bernat Grego situada a l’Eixample tortosí.

Des de l’any 1900, i per espai de més de tres dècades, Riudor va ser arquitecte municipal de Tiana, on va fer moltes obres. En són exemples: l’Església Nova de Sant Joan (1904), les cases Guardiola i Artusa (1906), el Casino de Tiana-Sala Albèniz (1911-1915), casa Boccato (1912) i casa Fatjó (1914), casa Bretós ( 1915), la parada del tramvia (1915-16), la casa de la Punxa-can Robert (1916-18), conservada parcialment, casa de Cruspinera (1917), casa de Mascaró (reforma 1920) o casa de Vergés (1927) ). També va exercir d?arquitecte de l?Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

A Barcelona va realitzar la casa Joaquim Masachs (1903), les cases Narcís Mariné (1903-1905), la casa Gabriel Aixelà (1904), can Sans Bemet, del qual només queda el reixat exterior, el projecte de nova església de Sant Joan d ‘Horta (1905) i la casa Elimia Trabal de Polit (1911). També és obra seva el Panteó Serrahima (1905) dins el cementiri de Lloret de Mar.

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Maria_Riudor_i_Capella

. El Poder de la Palabra : http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=13125

. Diccionario Biográfico J. F. Ràfols