– Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d’abril del 1870 – Barcelona, 30 de novembre del 1952), va ser un arquitecte català del modernisme català. Germà de l’enginyer militar Marià Rubió i Bellver i oncle de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí.
Va ser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar fins al 1905, col·laborant en obres com ara el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, el Parc Güell, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on va construir la Cooperativa (amb Francesc Berenguer, 1900) i diverses cases particulars, com ara Ca l’Ordal (1894) i Ca l’Espinal (1900).
Va ser també regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1905) i arquitecte de la Diputació, des d’on va fer obres al Palau de la Generalitat de Catalunya; la més destacada va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe. Va ser militant de la Lliga Regionalista i va col·laborar amb la Mancomunitat de Catalunya. Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc dues vegades (1904-1906 i 1912-1914).
Entre els edificis que va construir a Barcelona destaquen els edificis de l’Escola Industrial, les cases Golferichs, Isabel Pomar, Rialp, Dolcet i diverses situades al vessant del Tibidabo: Casa Roviralta o Frare Blanc, Casa Fornells i Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana va fer l’església de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Família a Manacor, l’edifici de les caves Raventós i l’asil del Sant Crist a Igualada.
– Font:
. Viquipèdia: http://es.wikipedia.org
