What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

Lluís Domènech va comprar en 1887 una casa veïna a la masia Rocosa, on la família estiuejava, i la va annexionar a la mateixa unint els dos patis. Aquest major espai va permetre destinar la casa acabada d’adquirir a habitatge familiar i l’antiga masia Rocosa a estudi de l’arquitecte.

La nova casa dels Domènech era en realitat una antiga construcció del segle XVIII, típica de poble, que comptava amb planta baixa i pis i situada al xamfrà que forma la conjunció de les dues rieres majors de Canet.

L’any 1917 Domènech va decidir reformar íntegrament la casa motivat per les necessitats de la seva dona amb mobilitat reduïda, l’augment dels membres de la família i l’expectativa de passar més temps treballant des de Canet de Mar. El 20 febrer de 1918 va sol·licitar la llicència d’obres en què s’especificava una reforma i reconstrucció de la casa i afegint un pis més d’alçada. L’execució de l’obra la va encarregar a l’experimentat mestre de cases Josep Cabruja, del propi Canet de Mar.

La façana es va reformar íntegrament. En la que dóna a la Riera Gavarra, tapiant les obertures existents i creant de noves amb llindes arquejats a la planta baixa i finestres coronelles al primer pis i una original barana de maó vist a la terrassa del darrere. A la façana de la Riera Buscarons realitza una gran balustrada correguda de pedra i la porta d’entrada de l’habitatge. Aprofitant la visibilitat del xamfrà, Domènech va incorporar una imponent tribuna d’estil gòtic amb arcs trilobulats amb decoració floral i gàrgoles amb éssers mitològics, tot això coronat per un timpà llis emmarcat per maó vist. A sota de la tribuna obre una segona entrada amb una petita escala. Al segon pis afegit està resolt mitjançant una sèrie de finestres amb arcs escarcers i trevolats d’obra vista que formen un fris, on incorpora ceràmica floral bicolor de la fàbrica Pujol i Bausis.

A tall deconclusió, cal dir que la Casa Domènech és una obra tardana del modernismecatalà i per tant, cal entendre-la dins el context en què es va bastir. LluísDomènech ja havia deixat des de feia anys l’arquitectura i reprèn l’activitat,ajudat pel seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia, amb un projecte queno va més enllà de satisfer les necessitats familiars.

Lluís Domènech i Montaner integra en el projecte decoratiu detalls d’escultura,ebenisteria, vitralleria i ceràmica, que expressen, una vegada més, la sevaidea de la divisió del treball, i que fan de la senzillesa de la casa Domènechuna obra d’art total.


– Font: 

Article de Carles Sàiz Xiqués, historiador, docent i editor, a la revista El Sot de l’Aubó, num. 35 de l’any 2011 – Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/243423/326357

Q Rutas:

Ruta Modernista

Ruta modernista en Canet de Mar

Modernismo en el Maresme


Q Agradecimientos

Gràcies a l'amabilitat i professionalitat del personal de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, he conegut els detalls del mateix i ha estat possible realitzar les fotografies del seu interior.

Recomano la visita personal al Museu on rebran una acurada atenció i podran apreciar el Museu al complet.

image