Aquest immoble, també conegut com casa Vidal o casa d’en Guardiola, es va construir en uns terrenys on abans hihavia unes cases propietat de Margarida Guardiola. El nebot d’aquesta, l’industrial fariner Francesc Guardiola i Jubany, com a nou propietari, va encarregar la construcció al mestre d’obres Francesc Berenguer, tot i que els plànols els va signar l’arquitecte Miquel Pascual, ja que en Francesc Berenguer no ho podia fer perno tenir titulació.
La Casa s’emplaça a la cantonada del carrer Gran de Sant Andreu amb el carrer Pons i Gallarza, davant de la plaça del Comerç. Consta de planta baixa, quatre pisos, golfes i terrat.
A la façana principal, a planta baixa, hi ha una sèrie de grans obertures d’arc rebaixat amb mènsules. Les plantes superiors compten amb tres obertures per pis que donen a un balcó corregut de línies ondulants. Aquests balcons tenen la barana de ferro forjat amb decoracions florals i els sota balcons decorats amb trencadís ceràmic en tons grocs i verds. El parament està pintat de verd amb esgrafiats florals en blanc. Les obertures estan emmarcades per una motllura llisa i a part superior una sanefa en relleu. A les golfes s’obren tres ulls de bou que segueixen el mateix eix longitudinal que les altres obertures. La façana queda coronada per una motllura amb decoracions d’inspiració natural i per sobre uns merlets amb a baranes de ferro forjat. La cantonada de la planta baixa és arrodonida, però als pisos superiors l’aresta està aixamfranada. Al primer pis hi ha un balcó de forma arrodonida sustentat per una mènsula motllurada decreixent. Al del segon pis té molt poca volada i a partir del tercer pis arrenca una semicolumna que acaba en unpinacle.
La façana lateral té el mateix parament que la principal però aquí hi ha una combinació de finestres i balcons que creen un ritme regular. Els balcons, malgrat ser més petits que els de la façana principal, també estan decorats amb ferro forjat i trencadís. La façana està rematada pel ràfec de la teulada suportat per mènsules i decorat amb ceràmica blava i groga.
En aquesta façana es troba la porta d’accésals habitatges. El portal està decorat amb ceràmica i sanefes pintades amb motius naturals entrellaçats i el sostre és de volta catalana. Les finestres de l’escala son de vidres de colors, la barana es de ferro forjat i els habitatges tenen els sostres de volta catalana i els terres de paviment hidràulic.
– Fonts:
. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42465
. http://barcelonapatrimoni.blogspot.com.es/2006/01/li-diuen-casa-vidal-per-va-ser-la-casa.html
. http://opinioandreuenca.blogspot.com.es/2012/03/el-bar-versalles-data-de-1915-no-pas.html
Aquest establiment, que ocupa part dels baixos de l’edifici, es va inaugurar l’any 1915 amb el nom de Bar Petit Versailles. Durant la guerra civil el soterrani de l’establiment es va utilitzar com a refugi dels bombardejos. Acabada la guerra es va obligar a “espanyolitzar” el nom, que es va canviar per el de Bar Versalles.
. Font fotografies antigues: https://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2014/07/
Observaciones
Hi ha un error molt difós que fixa com a data inaugural del Bar Versalles la de l'adquisició en 1928 per la família Heredero, quan en realitat va ésser un traspàs. En un programa de la Festa Major de Sant Andreu de 1915, figura un anunci del Bar Petit Versailles.
Agradecimientos
Gràcies a la disposició de la propietat i a l'amabilitat del personal del Bar Versalles, ha estat possible fotografiar i publicar l'interior del mateix.
