La Casa Lleó i Morera és un dels edificis modernistes més emblemàtics, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que forma part de l’anomenada Mansana de la Discòrdia. El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar l’antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l’any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l’edifici. L’obra finalitzà el 10 de març de 1905.
L’edifici ocupa un terreny irregular ja que està situat en un xamfrà de l’eixample de Barcelona amb la façana dividida en dues parts de mida diferent. Després de l’actuació de Domènech i Montaner l’edifici va quedar estructurat en un semisoterrani, l’entresòl orientat a una explotació comercial i amb accés des del passeig de Gràcia, el pis principal –que era l’habitatge de la família propietària– i tres pisos per llogar.
L’arquitecte decidí dissimular l’asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l’angle. A la cornisa, en el mateix eix, hi ha un templet molt ben decorat amb pedra i mosaic, sustentat sobre vuit pilars fins. D’aquesta forma s’aconsegueix atreure la vista cap a l’eix de l’edifici i mira d’aparentar una simetria inexistent. A més, els buits tenen unes proporcions diferents en funció del costat que ocupen, fet que reforça aquest efecte.
La distribució, mida i composició de les finestres és diferent en cada pis. A la planta baixa hi ha grans obertures amb arcs carpanell que ofereixen uns aparadors amplis per al local comercial de la planta baixa. Dins d’aquests buits hi havien dues elegants figures femenines –unes escultures d’un clar perfil modernista–, i de mida natural, que estaven abraçades a grans copes jardineres, obra d’Arnau. Els pilars sobre els quals se sustenten els arcs estaven decorats amb lleons i flors de morera, símbols dels cognoms del propietari.
Al pis principal se situa la tribuna cilíndrica, que té quatre columnes, i està rematada a la part superior pel balcó del primer pis. A la base de cada columna hi havia la figura d’una fada, obra d’Arnau, avui desaparegudes. A cada costat, s’estenen dos finestrals corresponents als grans salons del pis principal, que queda dividit per unes columnes cilíndriques i una reixa decorada amb unes garlandes florals que enllacen totes les columnes entre si.
Al primer i segon pis disminueix l’amplada dels buits tot creant una sensació visual d’una forma triangular a cadascuna de les façanes. Hi ha els balcons, que són allargats en el primer pis i arredonits en el segon, que presenten una decoració en pedra sumptuosa; en aquesta decoració es tornen a combinar les imatges de flors de morera i lleons que, en aquest cas, flanquegen uns escuts heràldics. En aquesta decoració, destaquen especialment les figures esculpides als balcons del primer pis, obra d’Arnau. Són les quatre dames que hi ha als balcons laterals i que porten instruments a les seves mans. Es tracta d’unes al·legories que fan referència als recents avenços tecnològics: Fonògraf, electricitat, telèfon i fotografia.
També es poden observar quatre bustos en els arcs d’accés al balcó central -el que hi ha sobre la tribuna del principal- que podrien correspondre a membres de la família. Al segon pis, seguint la forma arredonida dels balcons, les finestres laterals s’emmarquen en un buit circular, multi-lobulat, amb dos petits caps femenins a la part superior. A cada costat d’aquests buits, encastats al mur, es poden veure una mena de grifons. En aquest pis, el balcó central està format per dues peces rodones amb una rica decoració floral. Entre les dues peces hi havia un conjunt escultòric, actualment desaparegut, format per una columna estriada sobre la qual s’asseu un gos gran danès que subjecta un escut amb les seves potes davanteres i, al peu de la columna, hi ha dos nens despullats de cara al gos que estan amb les mans aixecades i plenes de flors.
El tercer pis conté una decoració més sòbria, sense balcons, amb finestres contigües que semblen una galeria. Sobre les finestres, la decoració floral que tapa els forats de ventilació tenen la continuïtat en la barana de la terrassa de l’edifici que està rematada amb petits pinacles.
A la façana del darrera destaquen les rotondes de ferro i vidre i l’esgrafiat d’una morera.
– Reformes i restauracions:
. 1943: Reforma dels baixos (botiga Loewe), en la qual es van perdre les finestres modernistes i les escultures de les dames amb les jardineres.
. 1967: Obres a l’interior de la planta baixa que van acabar amb tots els elements decoratius originals.
. 1987: La Mutualidad de Previsión Social de la Abogacía va encarregar a l’arquitecte Òscar Tusquets i Carles Bassó la restauració de l’edifici. Es van restituir els pinacles, el templet de la cornisa i els vitralls.
. 1992: Loewe va recuperar part de l’afectació de la façana (els lleons i les flors de morera originals que decoraven l’entrada).
. 2008: Núñez i Navarro-Rehabilitación, va elaborar el pla de reforma i conservació basat en un estudi artístic acurat de la finca, una anàlisi estructural de l’interior i un examen cromàtic de la façana. Realitzan una restauració integral de l’edifici.
– Font: ca.wikipedia.org
Protecciones:
Protección: BCIL
Nº. Registro / Catálogo: 4064-I
Disposición: Acuerdo Pleno Ayuntamiento
Fecha Disposición: 26/05/2000
Publicación: BOP
Fecha publicación: 14/06/2000
Observaciones
Premi Arquitectura Ajuntament de Barcelona
Edifici seleccionat per l'Olimpíada Cultural Barcelona'92
Agradecimientos
Gràcies a l'amabilitat, professio- nalitat i sensibilitat d'Orbyce comunicación, ha estat possible disposar d'una sessió fotogràfica del pis principal i així poder exposar-ho en aquest lloc web.
Nota
Núñez i Navarro - Rehabilitació ha realitzat una acurada restauració de la façana i de l'interior de l'edifici.
