La casa Vicens, projectada per Antoni Gaudí l’any 1878 iconstruïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d’estiueig a Gràcia per al corredorde canvi i borsa Manel Vicens i Montaner. És el primer intent de Gaudí per trobar unestil nou i fugir de l’historicisme i l’eclecticisme arquitectònics imperants.A la casa Vicens, Gaudí anticipa d’una manera purament intuïtiva tota una sèriede categories formals i constructives que contribuiran a preparar l’eclosió delModernisme.
La casa consta de planta semi-soterrani (cuina i servei), planta baixa (planta noble), plantaprimera (dormitoris), planta segona (golfes) i coberta (terrat). Les façanes es caracteritzen per la sevamodulació mitjançant peces ceràmiques quadrades de 15×15 cm, definint així unaarquitectura d’angles rectes. A la part inferior aquests elements apareixendisposats en filades horitzontals, combinats amb trams de paredat carejat. I ala planta segona estan col·locats verticalment sobre petites columnes quesobresurten respecte el pla de façana. Aquesta composició provoca una sensacióde desmaterialització a mesura que va pujant, passant d’una base d’aparençasòlida i contundent, a un acabament lleuger. Aquesta percepció s’accentuagràcies a les torres situades a les cantonades de les façanes, ja que creixencap enfora progressivament, sostingudes per carteles de filades de maó encreixent voladís. Gaudí juga amb la geometria de les plantes, girant-les adiversos nivells, creant una forta sensació de moviment. Corona tot el conjunt dos templets, a lescantonades i tres xemeneies en forma de pinacles.
El jardí s’estructurava al voltant de la casa, dividint-se en una zona de parterres circulars, al costatdel carrer, i una altre al fons destinada a hort amb arbres fruiters.
El contractista de l’obra fou Claudi Alsina Bonafont, fidel col·laboradorde Gaudí, que va saberenvoltar-se d’un selecte equip d’artesans i professionals.
És de destacar laceràmica plana decorada amb flors de clavell de moro (Tagetes erecta), en relleude flors i fulles de gira-sol (Helianthus annuus), la fusteria de laporta principal, els porticons de les finestres i les baranes del balcons. Mereix especial atenció la reixa delcarrer de ferro fos en forma de fulles de margalló (Chamaeropshumilis), amb el disseny i elmotlle de ceràmica realitzats per l’escultor Llorenç Matamala i la fundició icol·locació van ser obra de Joan Oñós.
– Reformes i restauracions:
. 1925: L’arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l’edifici aimatge del que havia fet Gaudí i amb la seva aprovació.
. 1946: S’enderroca la cascada i la glorieta-mirador, persegregació de part de la parcela del jardí.
. 1962: La Sra. Fabiola Jover González restaura la casa sotala dirección de l’arquitecte Antonio Pineda Gualba.
. 1997: Restauració, per el seu mal estat, de les façanes i lacoberta sota la direcció de l’arquitecte Ignacio Herrero.
. 2014-2017: Restauració integral i adaptació al nou us deCasa-Museu, per part dels despatxos d’arquitectura: MartínezLapeña-Torres Arquitectes S.L.P i David Garcia (Daw Office S.L.P).
– Fonts:
La Casa Vicens d’Antoni Gaudí – Daniel Ribas Muns i Guillem Pacheco Gómez Projecte/Treball Final de Carrera – 2005 – Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona
. Arquitectura Tècnica: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/1490
. Generalitat de Catalunya – gencat.cat: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=56
Observaciones
El projecte de recuperació i obertura de la Casa Vicens ha estat possible gràcies a MoraBanc, banc privat de referència a Andorra que va adquirir la propietat al març del 2014.
Nota
Premio Arquitectura Ayuntamiento de Barcelona (1928).
Datos
Clasificación: Monumenot histórico
Núm. Registro/Catálogo: 52-MH-EN
Disposición: Decreto - 24/07/1969
Publicación: BOE - 20/08/1969
