L’edifici es va construir per a allotjar el cinematògraf Principal, projectat per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. En 1913 va ser comprat per Josep Claret i Asols, diputat a corts per la Lliga Regionalista. El diputat va encarregar la reforma de l’edifici i de la seva façana a l’arquitecte Alexandre Soler i March el 1918, com a seu del Casal Regionalista. Les obres van comportar enderrocar la façana que dóna al passeig i la primera cruixia estructural de l’edifici i es va construir el cos actual.
Així, ens trobem amb un equipament associatiu resolt com un xalet unifamiliar entre mitgeres, d’un estil sobri i regular, entre el modernisme i el noucentisme.
Té planta baixa i dos pisos, l’últim situat sota les cobertes. La caixa d’escala es troba a la dreta, tocant a la mitgera i està coronada amb una torre mirador de planta quadrada. En la façana cal destacar els esgrafiats de les parts altes, amb dibuixos de temàtica catalanista com la figura de Sant Jordi, i els adorns de pedra a les cantonades. Les cobertes són de pendents molt pronunciades, de teula àrab, i estan coronades en els careners per uns elegants elements de forja a manera de parallamps.
– Fonts:
. El Pou de la gallina – Casal Regionalista – Lluís Virós, 2 de març de 2020: https://www.elpou.cat/noticia/3638/casal-regionalista
. Manresa cor de Catalunya- Ajuntament de Manresa: http://www.manresa.cat/web/menu/5579-casal-regionalista
. Arquitectura Catalana.cat: https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/casal-regionalista#anchor3
Observacions:
A partir del 1922 l'edifici s'ha destinat a usos bancaris, primer per a la Banca Arnús, amb una adequació projectada també per Soler i March. El 1952 va passar al Banc Central, que el 1954 el va vendre al Banco Popular Español i des de fa pocs anys és del Banc Santander.
Proteccions:
Protecció: Bé Cultural d'Interès Local
Data: 26 gener 2004
Identificador: 34927
