El cementiri deSant Andreu fou inaugurat el 1839 i pertanyia a Sant Andreu del Palomar, quan era una vila independent i formava partdel Pla de Barcelona . Sembla que fou la primera població del Pla que vadisposar de cementiri desprès de la construcció del de Poblenou.
El 1899l’Ajuntament de Barcelona aprova la primera ampliació d’aquest cementiri, vaser una actuació d’urgència amb la construcció de 500 nínxols. El 1913 es vaconstruir la capella i el 1919 es va fer l’última ampliació que va donar com aresultat el recinte actual.
Al porxod’entrada al cementiri observem una estàtua de Sant Andreu, obra d’AntonioRamón González de 1957, realitzada en alabastre.
En elsdepartaments 1 i 2 es troben les tombes modernistes, acompanyades d’altresneoclàssiques, eclèctiques, etc.
A la part antigaes troba el recinte hebreu; les tombes sota terra i la vegetació segueixen latradició jueva.
A prop deldepartament tercer s´alça un monòlit amb una campana a la part superior. Diu latradició que aquest monòlit commemora l’accident que van patir uns soldats iuns bombers al xocar els seus respectius camions en un accident de trànsit.
– Font: Cementirisde Barcelona – http://www.cbsa.cat/cementiri-sant-andreu/
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
Related Posts
