Home
Cementiris
Cementiri Lloret de Mar, Gelats, Macià, Mataró, Narcís.

Cementiri Lloret de Mar, Gelats, Macià, Mataró, Narcís.

Details
Reviews

– Hipogeu Gelats i Durall (1909) – Arquitecte i escultor: Desconeguts

Hipogeu rectangular amb una plataforma sobre la qual veiem la làpida de marbre i a la capçalera un pedestal de pedra amb una dona jove, vestida amb una túnica, recolzada en una creu i amb una corona de flors a la mà. L’escultura és de marbre blanc de Carrara i el posat de la jove ens transmet tristesa i malenconia, així com la corona i la creu simbolitzen la salvació i els ulls tancats el somni profund de la mort.

. Observacions: A la làpida figura la inscripció: L. MARCEN – SOLANAS, actuals propietaris que substitueixen als promotors inicials, família Gelats Durall (comerciants, financers i mecenes). La placa del pedestal amb la Verge del Pilar i la data (1909), entenc que no correspon a la tomba original.

– Hipogeu Macià i Roca (1907) – Arquitecte i escultor: Desconeguts

Hipogeu exempt fet amb pedra de Montjuïc, amb una làpida indicativa situada davant i una reixa de ferro forjat que l’envolta. És una petita arquitectura, a mode de reliquiari, amb quatre pinacles sobre un podi de quatre pilastres amb capitell, rematada amb una creu sobre un pinacle central i decoracions florals. Un dels pinacles, el que dóna al passeig central, presenta la figura d’un àngel amb les ales desplegades i les mans creuades al pit portant una trompeta (de les del judici final), en actitud de estar esperant l’hora de la resurrecció. La làpida, aïllada de l’escultura, és de base rectangular, té una ornamentació vegetal i conté la llegenda: Família Macià Roca, Any 1907. Fou propietat de Reparada Roca Port (família Macià Roca).

. Font: Generalitat de Catalunya – www.gencat.cat

– Hipogeu Mataró i Vilallonga (1907) – Arquitecte: Bonaventura Conill i Montobbio – Forjador: Josep Perpinyà

Es tracta d’una tomba modesta de petites dimensions, realitzada en pedra de Montjuïc. Tanmateix aquesta modèstia, en quant a la mida, queda trencada per la sensualitat compositiva que ofereix el monument, com així ho demostra des de les corbes sinuoses i atractives que atresora; passant per les formes ambigües, estranyes i arbitràries, quasi desconegudes i fins arribar a la simplicitat en la conjugació de les formes, d’inspiració Gaudiniana. Tot això confereix un esperit solemne i bell al monument. Bonaventura Conill integra en aquesta estructura funerària una sèrie de símbols que fan allusió primordial a la vida, entre ells, l’espiga de blat, potencial i fecunda, la Sagrada Forma, en què s’inscriu una creu, alhora símbol de resurrecció i camí d’immortalitat que envolten tres caps d’angelots, caracteritzats amb una expressivitat molt freda, mancada de vida, i complementats amb unes petites ales en les quals s’ha reproduït l’efecte del plomatge. En lloc de làpida hi ha una inscripció a la part posterior.

. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 4 juny 2018): http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33405

– Hipogeu Narcís Zaragoza (1906) – Arquitecte: Vicenç Artigas i Albertí

Es tracta d’una sepultura molt modesta on el nucli o eix centralitzador de la composició recau directament sobre el propi sarcòfag, que es mostra tal com és. El complementen els ornaments florals ubicats per una banda en la part frontal, on també apreciem la làpida amb la inscripció “Sepulcre d’En Narcís Zaragoza y dels seus ¡Pare nostre !!!. Mentre que per l’altra, a la capçalera del sepulcre, es disposa la decoració escultòrica composta per una creu amb motius florals, a la peanya de la qual es pot llegir, dins un filacteri, el text “ET EXPECTO RESURRECTIONEM MORTUORUM”, darrera frase del Credo. Sobre la base de la creu apareix un àngel nen portador de la trompeta del Judici Final, el qual espera l’hora al costat de la creu. Aquest angelet està ben aconseguit com així ho denota l’expressió dolça del rostre o l’acabat delicat dels cabells. Està en actitud pacient i amb l’instrument inclinat, espera l’instant en què serà encarregat de donar la notícia de la resurrecció.

. Font: Pat.mapa:arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat deCatalunya. (Consulta: 4 juny 2018): http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33411