El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona i va ser inaugurat pel bisbe Climent l’any 1775 qui l’havia fet construir per raons d’higiene, avantçant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parroquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.
L’any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques i l’any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment. L’arquitecte d’aquesta reconstrucció fou l’italià Antonio Ginesi. És un disseny d’estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l’època.
Ginesi es va inspirar en els cementiris tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. Consta d’una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s’obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu. En el cas del Poblenou, el monument central és el mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l’epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.
L’any 1849 és produeix una important ampliació incorporant un espai dedicat exclusivament a panteons de les classes benestants on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle XIX i principis del XX, d’estil eclèctic, neoclàssic i modernista.
1 – Panteó Estanislau Planàs (1907-1908) – Arquitecte: Enric Sagnier i Villavecchia
Panteó modernista de l’any 1907 que representa un nou estil al Cementiri de Poblenou, en contrast amb la majoria de les obres que l’envolten. El projecte i la
direcció foren de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Amb un presupost de 20.000 pessetes, els treballs es van acabar l’Octubre de 1908. L’arquitecte utilitza
un frontis esglaonat i un obelisc coronat per una creu petada. Fixem-nos en la gran qualitat del marbre, en el arc apuntat de la porta de la cripta i en els acurats treballs
ornamentals de formes vegetals de la part posterior del monument. Les creus petades es repeteixen en relleu als extrems laterals.
2 – Panteó Juan Niqui i Familia (1914-1917) – Arquitecte: Ricard Giralt i Casadesús – Escultor: Venanci Vallmitjana i Barbany
(firmat) Departament 2 – Panteó nº 104 – Constructor: Monteserín (firmat)
Panteó d’estil neogòtic projectat el 1914 per l’arquitecte Ricard Giralt, que es va aixecar de nou, aprofitant les obres d’ampliació de la cripta. Construit per Monteserín, com s’indica a la part dreta de la façana, el treballs es van finalitzar el 1917. Venanci Vallmitjana va realitzar-ne el grup escultòric del coronament d’estil modernista, que representa la Trinitat: Déu Pare acull el cos del Fill davant la presència de l’Espirit Sant. Aquesta obra es va inspirar en una terracota esmaltada realizada per ell mateix el 1895.
La família ha restaurat recentment el panteó i l’Albert d’Anta m’ha facilitat una sèrie de fotografies
Panteó interessant tant per l’originalitat de les formes com per la personalitat del creador, Salvador Alarma, decorador i escenògraf.
4 – Panteó Pratmarsó (1907) – Arquitecte: Marià de Thós de Bofarull. Departament 2 – Panteó nº 48 – 49
Panteó que ocupa una superfície on ja s’havia edificat anteriorment. El panteó actual va ser projectat per l’arquitecte Marià de Thós i es un dels escassos ejemples modernistes d’aquest cementiri. Destaca un àngel femení de grans ales desplegades que vetlla la tomba, amb expressió serena sosté una palma, símbol del triunf de la vida eterna sobre la mort. Darrera de l’angel hi ha un gran basament amb columnes de marbre rosat als costats, amb inscripcions de tipografia modernista. Dins un frontó triangular, poc aparent, hi ha un àngel que asenyala un llibre amb els Deu Manaments de la llei de Déu. Als costats hi ha dos àngels amb gest de recolliment, que porten una creu i un àncora atributs de la Fe i l’Esperança.
– Fonts:
. http://ca.wikipedia.org
. Extracte del llibre Un passeig pel Cementiri de Poblenou – Elisa Martí López – Lídia Català i Bover – Maria Isabel Marin i Silvestre
. Extracte del llibre Un passeig pel Cementiri de Poblenou – Elisa Martí López – Lídia Català i Bover – Maria Isabel Marin i Silvestre
. Informació facilitada per l’Albert d’Anta (rebesnét del Sr. Niqui)
. Extracte del llibre Un passeig pel Cementiri de Poblenou – Elisa Martí López – Lídia Català i Bover – Maria Isabel Marin i Silvestre
. Extracte del llibre Un passeig pel Cementiri de Poblenou – Elisa Martí López – Lídia Català i Bover – Maria Isabel Marin i Silvestre
Observaciones
Aquest cementiri posseeix ruta pròpia anomenada ruta del cementiri del Poblenou;
- Horaris:
. De 8 h. a 18 h. tots els dies.
