El panteó respon en essència a un gran bloc cúbic quadrat, suavitzat per les figures de quatre àngels de grans dimensions, en actitud de pregària, ubicats en les quatre cantonades i els quatre arcs apuntats vorejats per unes paràboles ornamentades amb motius vegetals. Culmina el monument una cúpula amb un fris i una gran creu trilobulada decorada amb fulles i flors. A la porta d’accés destaca la reixa de ferro forjat amb grans espirals, fulles i flors. A l’interior un altar de marbre blanc i per damunt d’ell, a la finestra, un crist de grans dimensions, amb els braços estesos i en relleu.
El primer propietari va ser Josep Cabañas Puig, diputat a Corts, no obstant, les inscripcions ens diuen que els actuals propietaris són la “Família Clua-Viladrich”.
. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 7 juny 2018).
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33409
– Panteó Casanovas i Terrats (1901 – 1903) – Arquitecte: Antoni Maria Gallissà i Soqué – Escultor: Eusebi Arnau – Forjador: Manuel Ballarín
El panteó construït per a Francisca Terrats i “hereus de confiança”, amb pedra de Montjuïc i Girona. Consta d’una base en forma piramidal, vorejada per una cadena de forja, sobre la que s’aixeca una peanya en la qual descansa el fals sarcòfag, mitjançant uns peus en forma de tritons monstruosos. El sarcòfag està àmpliament ornat amb mitjos relleus per les dues cares: en la principal apareixen quatre personatges sostenint, respectivament en les seves mans, rotlles de pergamí desplegats i escuts en format d’heràldica. La cara posterior està ornada amb decoració vegetal. Del mateix sarcòfag arrenquen quatre columnes, amb capitells florals i gàrgoles, rematades en pinacles, que sustenten un templet decorat amb motius florals, del qual arrenca l’agulla culminada amb una corona d’espines i una creu de ferro forjat de quatre braços. La volta interior del dosser conté el monograma de Jesucrist. El conjunt s’alça esvelt, lleuger i equilibrat.
. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 8 juny 2018): http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33404
– Panteó Costa i Macià (1902) – Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch – Escultor: Eusebi Arnau – Forjador: Manuel Ballarín – Mosaïcista: Lluís Bru
Aquest panteó-capella, s’aixeca sobre una plataforma de dos graons. Està construït amb pedra de Montjuïc i consta d’una sola nau de planta rectangular i amb coberta a dues aigües d’una inclinació molt pronunciada. Les obertures son d’arcs de mig punt sustentats per columnes molt fines coronades amb uns capitells decorats amb motius vegetals. En el frontó de la façana destaca el relleu amb dos àngels psicopomps sostenint una ànima y a la coberta, a l’inici, veiem tres gàrgoles (la quarta està destruïda), amb formes d’animals marins monstruosos i al coronament dues creus complementades amb flors i a la carena, una successió d’espirals. Es de destacar el treball de forja de les reixes dels laterals i de la porta d’accés.
A l’interior cal destacar diversos elements importants: des del gran sarcòfag ubicat en el centre del templet amb la inscripció familiar i ornat amb petits escuts a la tapa; l’altar, sobre el qual s’eleva una fastuosa creu en relleu, integrada en el mosaic, i profusament ornada amb flors i tiges fins a arribar a la magnífica clau de volta, on apareixen una sèrie de calaveres amb indumentària medieval. Menció a part mereix el treball dels mosaics aplicats en el que seria la zona interior de la volta, amb un fons floral i vegetal exuberant que permet el disseny del símbol de la creu, amb un escut centrat, en cadascuna de les cares del panteó. A la zona inferior s’hi dibuixen quatre filacteris, un a cadascuna de les cares de la volta, amb textos extrets del Rèquiem.
. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 11 juny2018).
– Panteó Esqueu i Vilallonga (1904 – 1909) – Arquitecte: Bonaventura Conill i Montobbio
En aques
Pel que fa al drac, clara referència del “regne de les ombres”, sosté una calavera a la grapa esquerra. Sobre la calavera hi ha les taules de la llei (gravades amb la paraula “LEX”). Per contraposició, sobre l’arc en paràbola a manera d’entrada, s’aixeca la creu. Aquesta porta la llegenda, en relleu de pedra, “EGO SUM VITA” i al mig de la creu hi ha un Sagrat Cor, recobert de mosaic vermell i envoltat de quatre raigs daurats, un joc de vidres tallats a manera de cercle de radiació i una corona al capdamunt. Quant al sarcòfag, al nivell intermedi, és la commemoració dels enterrats a sota, amb una profusa decoració vegetal i geomètrica. A les formes romboïdals de la façana hi ha les inicials G.E.S (de Gràcia Esqueu Surís, promotora de l’obra).
Aquest panteó, anomenat també panteó núm. 14 , és atribuït a l’arquitecte Bonaventura Conill i Motobbio i sembla que fou construït entre 1904 i 1909.
. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General delPatrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 11 juny 2018).
Related Posts
