Es tracta d’una sepultura de planta rectangular d’extrema senzillesa, que compta amb dos elements principals: la làpida la qual conté la inscripció “FAMILIA DURALL CARRERAS”, ambels fruits del cascall amb unes tiges sinuoses. L’altra element capital és l’escultura exempta de l’àngel, ubicada en el coronament de la tomba. Ens trobem davant d’una imatge alada amb el cabell solt i amb uns trets físics femenins, vestida amb una túnica-casulla. Presenta una actitud solemne de pregària amb les ales integrades de forma sinuosa a la coberta de l’hipogeu. Es de destacar l’impacte visual que produeix la diferencia de cromatisme i textura del marbre blanc utilitzat en el bust i les mans, amb la pedra de Montjuïc de la resta de la figura.
El propietari de l’hipogeu era Bonaventura Durall i Mataró, natural de Lloret de Mar i nascut al 1863. Pilot, amb domicili a Barcelona. Es casà amb Concepció Carreras i Casanovas,també de Lloret.
. Fonts: Generalitat de Catalunya – www.gencat.cat – Museu Obert de Lloret:http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/cementiri-modernista
Hipogeu amb base rectangular, forma piramidal i estructura amb teulada de dues vessants laterals. La decoració tracta d’una ornamentació vegetal, cep i fulles de parra, (simbologia de la resurrecció) al voltant d’una creu sòbria amb crismó (IHS) situada a l’inici de la carena de la teulada. Estilísticament, a causa de l’allunyament de la tendència ornamental barroquitzant anterior, marcaria el pas del modernisme al noucentisme. Fou propietat de Francisca i Cristina Durall i Maig.
. Font: Generalitat de Catalunya – www.gencat.cat
Aquest hipogeu està situat al marge dret del passeig central del cementiri. Està construït amb pedra de Montjuïc i marbre de Carrara i en quant a la iconografia, es tracta de la síntesis de les figures de la creu (símbol de salvació) i l’àngel (el mitjancer), formant una simbiosi entre les dues figures. L’àngel amb túnica i cabells llargs i les mans plegades a l’alçada esquerra del pit, està dret davant d’una creu i les grans ales plegades, arrapades al cos, li passen pel darrera. Al conjunt domina la línia corba i l’equilibri entre les parts. A la base hi ha un relleu de pedra amb la llegenda: Faª (Família) DE JOAN DURALL i SURÍS.
– Font: Generalitat de Catalunya – www.gencat.cat
La sepultura construïda amb pedra de Montjuïc, gres de Lleida, marbre de Carrara i pedra local, consta de la escultura d’un àngel i la làpida als seus peus. L’àngel encarna aquí la figura i el personatge de la malenconia i la contemplació. És un àngel amb trets femenins que vetlla i guia la mort, on les mans no són creuades al pit, sinó una arronsada i l’altra estirada, prenent un lliri, i unes grans ales desplegades de mode asimètric. La làpida, de marbre de Carrara, mostra la inscripció: Família Fàbregas, una creu patent i quatre botons de bronze a les cantonades. L’encercla una cadena de ferro forjat amb uns peveters als extrems. Aquest hipogeu es veí del de Maria de las Mercedes Barnés i Mataró de Fàbregas, que no es d’estil modernista, amb el que comparteix tanques i autor.
. Font: Generalitat de Catalunya – www.gencat.cat