La sepultura de pedra de Montjuïc està delimitada per dos grans pilars al capdavant, que sustenten la barana, i per la capçalera al fons. El primer que ens mostra, és la làpida en pendent, amb el nom del propietaris actuals “FAMÍLIA TALLADA – CASTELLÀ” i una gran creu formada per pètals de flors. Al fons destaca una imatge femenina que es constitueix en centre
d’atenció de l’hipogeu, que sembla desplaçar-se, girant la part superior del cos cap a un costat, mentre l’inferior mira al front. A les seves mans entrellaçades sosté una ofrena floral. Es cobreix amb un ampli mantell, que cau en plecs cap a la seva esquena. Emmarca l’escultura, com a fons, un frontó de tres cossos, amb una inscripció central ”QUI CREDIT IN ME ETIAM SI MORTUUS FUERIT VIVET”, (evangeli de Sant Joan – XI, 25), dues flors als costats i una creu patent al centre, com a coronament.
. Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 5 juny 2018): http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33412
– Hipogeu Pujol i Masferrer (1904) – Arquitecte: Vicenç Artigas i Albertí
Aquest monument funerari el va fer construir la primera propietària Mercè Masferrer, vídua de Pujol , amb pedra de Montjuïc. Té una base rectangular i unes formes ondulades en superfície i línies modernistes, evitant els angles del rectangle sepulcral. La part que dóna al passeig central té un oval, a la zona inferior, que emmarca una calavera. Sobre la capçalera de l’hipogeu, per damunt de la calavera, s’alça la figura de Crist (vestit amb túnica llarga, nimbe i els cabells al vent) coronada per una creu ornamentada amb motius vegetals i el monograma de Crist. El tema evocat és el del triomf de Crist sobre la mort. Al darrera, servint de suport a una cadena de ferro que hi ha davant la làpida dels nous propietaris, amb la llegenda “FAMÍLIA MASFERRER CABRÉ”, hi trobem dos gossos, que simbolitzen companyia i fidelitat al difunt, del qual són, alhora, els guardians i els guies. A la creu el monograma de Maria.
.Font: Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. (Consulta: 6 juny 2018)= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_33416
– Hipogeu Rissech i Sala (1910) – Arquitecte i escultor: Desconeguts
Sepultura de planta rectangular, d’autor desconegut, construïda en pedra de Montjuïc. En aquest hipogeu hi predomina la figura de l’àngel, que guia i acompanya les ànimes cap a l’eternitat, portador del llibre i de la trompeta del Judici Final. En aquest cas, la figura de l’àngel s’alça sobre un feix de quatre columnes florejades sostingudes per un ampli pedestal. La làpida de marbre blanc duu la inscripció “FAMILIAS DE RISECH Y SALA”, amb una creu patent i dues anelles de bronze.
. Font: Cartell del cementiri
– Làpida (1900) – Titularitat i autor: Desconeguts
Els hipogeus més senzills presenten tan sols, a tall decoratiu, l’obertura remarcada, amb una creu a la part superior. Aquí, la diferència entre les diverses sepultures l’hem de buscar en la decoració específica d’algunes de les làpides. En aquest cas, la número 1, te una làpida de bronze amb un gerro i el rostre de Crist a la part superior i decoracions vegetals, amb el fruit del cascall entre elles. Al lateral compta amb dos botons també de bronze i a la base una peça de marbre amb la inscripció (en català pre-normatiu): “Me sento trasplantat …. y ¡ay Deu! quan reso sabeu que resignat malgrat lo cor sense mai un prech no oblid un qu’ella m’ha ensenyat cumplegis sobre meu ara i tot hora la vostre voluntat”, la firma: Josep ….. Rodés i les dates de naixement i defunció: 1874 + 1900.
. Font: Cartell del cementiri