Antigament, els morts havien de ser enterrats en terra sagrada i és per això que els cementiris estaven al voltant de les esglésies. El primer lloc del qual es té referència funerària estava situat als voltants de l’església del segle XV, just al davant del Santuari de la Misericòrdia. Al 1579 es va construir el nou temple parroquial, situat al turó de Can Bigues i es va començar a enterrar en aquesta zona, anomenada el Pati de Missa.
L´any 1830, a causa de unes noves lleis que prohibien l´enterrament a dins de les poblacions, es va canviar la ubicació del cementiri. L´Ajuntament va escollir el camp d’en Tinoia, lloc on continua emplaçat, tot i que ja no és coneix amb aquest nom.
La creació d´aquest cementiri va coincidir amb la tornada dels americanos. Aquests canetencs van construir cases i panteons per diferenciar-se dels seus veïns i així augmentar el seu prestigi social. El cementiri de Canet és un bon exemple d´aquest tipus d´arquitectura monumental, amb panteons com els de les famílies Busquets, Font Montaner, Montaner, Pau Font, Casals Roura, Santiñà, o Domingo Pascual (actualment d´Enric Llauger), sent els tres primers d’estil modernista.
-Font:
Ajuntament de Canet e Mar – Cementiri Municipal: http://canetdemar.cat/fitxes.php?categoria=536
Observaciones
La família Busquets també va encarregar a l'arquitecte Eduard Ferrés la construcció de la Vil·la Flora. Casa d'estiueig de la família a Canet de Mar, també d'estil modernista.
Rutas:
El Modernisme en el Maresme
Ruta de los americanos
