L’edifici del conjunt monàstic que formen l’església i el convent de Pompeia, ocupa un solar triangular amb unangle molt agut, que va obligar a l’arquitecte adoptar solucions poc comuns pera aquest tipus d’edificacions; així, l’església constitueix un dels costats deltriangle, obrint la seva testera a la Diagonal, mentre que el convent ocupaels altres dos costats i s’obre al xamfrà formant una altra testera.
L’església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, s’inscriudins de l’etapa modernista de Sagnier d’inspiració neogòtica. La façana, tambéd’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix laportalada d’accés al temple. Aquest accés principal està coronat amb un gabletque té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatgede Sant Francesc d’Assís que es troba a la part superior. El cos central de laportalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, escorresponen amb les naus laterals. D’aquests elements, la que fa mitgera amb lafinca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que esdesenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església, que enllaçaamb el convent.
L’interior consta de tres naus separades per esveltescolumnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada idaurada sobre arcades ogivals. La nau central, més alta que les laterals,presenta un seguit d’obertures que a mena d’ulls de bou li donen llum. Lacapçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura comun cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada.Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferiores configura a mena de pòrtic per on s’entra al temple i, es cobreix amb unforjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pissuperior on es localitza l’òrgan.
Pel que fa a la façana del convent que dóna al carrer Rierade Sant Miquel i al xamfrà amb l’Avinguda Diagonal, és de maó vist combinat ambpedra i destaca per la robustesa dels elements constructius que la conformen,especialment les columnes de les obertures. L’accés al convent es realitza através d’una porta localitzada al xamfrà de l’edifici que, flaquejada per duesfinestres amb llinda esculpida, queda emmarcada en la seva totalitat per unguardapols en forma d’arc apuntat rebaixat. Aquest primer cos en alçada delxamfrà està realitzat en pedra i es complementa amb una galeria de finestresdesenvolupades entre columnas. A partir d’aquest nivell el parament és de maó,tot reservant la pedra pels angles, l’emmarcament de les finestres i elcoronament de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixadisposició dels materials en funció del nivell d’alçada, pedra a la plantabaixa i maó a la resta. Destaca d’aquestes, la galeria de finestres de laplanta baixa, els dos pisos de finestres de maó amb llinda de pedra i la solanadesenvolupada al nivell de sotacoberta, així com els cossos d’escala,manifestos a l’exterior com volums independents, a manera de torrasses.
Fonts: Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona:http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40368
. Llibre: Arquitectura Modernista en Cataluña – R. Lacuestai A. González – Editorial Gustavo Gili – GG
