L’antiga masia de la Noguera data de l’any 1800, encara que probablement era molt més antiga, i va ser reformada totalment entre els anys 1900 i 1920, per encàrrec de Magí Gallifa i Gomis, un dels industrials més importants de Manresa, per la qual cosa també se la coneix per can Gallifa.
El conjunt d’edificacions que integren la finca són la casa senyorial, amb una sèrie de cossos annexos amb funcions agrícoles i l’antiga masoveria, realitzades per l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat, al més pur estil modernista. Oms va treballar en aquesta obra fins a la seva mort, per la qual cosa no la va poder acabar, i va ser substituït per l’arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu. A l’oest s’alça una capella aïllada (de la Mare de Déu dels Àngels), obra de Marcel·lià Coquillat del 1922, que respon als cànons de l’arquitectura barroca classicista, pròpia del Noucentisme.
L’accés a la finca es realitza per un passeig arbrat que condueix a la casa senyorial i que passa pel costat de la casa del guarda, coneguda com El Xalet, que també va ser projectada per Coquillat el maig de 1914.
Manso Noguera consta d´un conjunt modernista de dimensions considerables, estructurat en diferents cossos. Els edificis es disposen en forma d’U oberta cap a un pati interior. Els murs de càrrega són de pedra. L’edifici té múltiples façanes i, generalment, es pot dir que les diferents edificacions o cossos són de planta rectangular; les cobertes són de doble vessant, de teula vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d’unes golfes. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s’aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud hi ha una altra torre rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana del nord. Algunes obertures mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, encara que la majoria són perfectament rectangulars.
A ponent s’alça el cos rectangular de tres plantes, que allotjava l’antiga masoveria: la planta baixa estava destinada a celler, la primera a habitatge i la segona era un gran espai porxat, amb triples pilars i arcs rebaixats de rajola.
De l´interior cal remarcar el vestíbul amb la gran claraboia zenital sobre columnes i l’escala principal, una barana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari.
– Fonts:
. Pla d’ordenació urbana municipal – Ajuntament de Rajadell: https://studylib.es/doc/7987977/full-page-photo—ajuntament-de-rajadell
. Joies del Modernisme Català – Espais interiors – Raquel Lacuesta – Editorial : Enciclopèdia Catalana.
. Arquitectura Catalana.cat: https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/manso-noguera
. Google Earth
Observacions:
Ignasi Oms no va cobrar en vida cap dels treballs realitzats per a Magí Gallifa; potser aquesta va ser la causa que l'arquitecte abandonés les obres.
Proteccions:
Edificio protegido como Bien Cultural de Interés Local (BCIL).
