La façana principal es troba situada en el carrer Sant Pere més Alt, únic accés fins l’any 1989, fa cantonada amb el carrer Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay, on estan representats un Sant Jordi,sota una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa, queés una ale·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges querepresenten el poble de Catalunya. Estáconsiderada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitatsocial i un conjunt de gran harmonia. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt.
Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.Dins de dues d’aquestes columnes es trobaven les taquilles originals.Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnesen grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; al segon pis els busts dels músics sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner ja al carrer Amadeu Vives. A la part superior d’aquesta façana un gran frontó en mosaic de Lluís Brú simbolitza la senyera de l’Orfeó d’Antoni Maria Gallissà i en el centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una peça de les que més interpretava l’Orfeó.
. Font: ca.wikipedia.org
Observaciones
Premio Arquitectura Ajuntament de Barcelona
Related Posts
