Les dues façanes van ser compostes com una sola unitat, fent seguir elritme al llarg de la cantonada, com ho confirma un primitiu croquis delmateix Domenech. Noobstant això, paradoxalment, des de cada un dels carrers la visió éslimitada i es trunca amb la col locació d’una escultura gegantina, deMiquel Blay, en aquesta mateixa cantonada arrodonida.
La façana del darrera (carrer Amadeu Vives) es troba clarament dividida en quatre parts: la zona de recepció icirculació, la Sala de Concerts, la part posterior a l’escenari, i lazona administrativa.
La primera zona està tractada com un ressò de façana principal, i finsi tot es mantenen en ella els fanals sobre voladissos, però en lloc dela composició en mosaics, hi ha una galeria acristalada.
La part corresponent a la Sala de Concerts és totalment oberta, amb cinc grans finestres. Cadascuna d’elles està dividida en tres parts verticals i tres parts horitzontals, que corresponen als tres pisos. Ala zona posterior a l’escenari es retorna al massís dominant però ambun ritme una mica diferent al de les finestres de la zona de recepció. Totala façana s’uneix per mitjà d’un balcó continu en el primer pis(platea) amb els seus balustres de ferro tancats dins de tubs de vidreverd. Asota de la Sala de Concerts, les finestres dels locals administratiusestan retirades darrere de les columnes, com un avançament de lespossibilitats d’un edifici amb estructura independent.
. Font: http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura, de David Mackay A.R.I.B.A
Observaciones
Premio Arquitectura Ajuntament de Barcelona
Related Posts
