Primer misteri de dolor – Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní (1897-1900) – Mestre d’Obres: Joaquim Codina i Matalí – Escultor: Josep Campeny i Santamaria
. De l’erecció del primer misteri de dolor, L’oració de Jesús a I’hort de Getsemaní (Mateu 26, 36-46), se’n féu càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. El misteri està format per dues estàtues -Jesús orant i l’àngel-, ambdues de bronze, a més d’alguns elements ornamentals; tot, obra de Josep Campeny i Santamaria.
. De l’erecció del primer misteri de dolor, L’oració de Jesús a I’hort de Getsemaní (Mateu 26, 36-46), se’n féu càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. El misteri està format per dues estàtues -Jesús orant i l’àngel-, ambdues de bronze, a més d’alguns elements ornamentals; tot, obra de Josep Campeny i Santamaria.Les escultures foren foses a la foneria Masriera i Campins. Sota la direcció del mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí les imatges estan col·locades en una mena de cova excavada a la roca del costat del camí.
. Font: Butlletí del Santuari (núm.48), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Tercer misteri de dolor – Jesús coronat d’espines (1901-1907) – Arquitecte: Juli Maria Fossas i Martínez – Escultor: Anselm Nogués i Garcia
. 
Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental de Montserrat, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya a fer-se càrrec d’erigir-hi un misteri. El març de 1898, doncs, llançaven la crida per l’erecció del tercer misteri de dolor, Jesús coronat d’espines (Mateu 27, 27.-31).
Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental de Montserrat, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya a fer-se càrrec d’erigir-hi un misteri. El març de 1898, doncs, llançaven la crida per l’erecció del tercer misteri de dolor, Jesús coronat d’espines (Mateu 27, 27.-31).Es va convocar un concurs que va guanyar l’escultor Anselm Nogués i Garcia. L’any 1901 es va col·locar l’escultura, realitzada en marbre de Carrara,
representant Jesús assegut amb una canya a les mans, en el moment de ser coronat d’espines per un parell de soldats romans. El 1907 es va col·locar la reixa, també dissenyada per l’arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez i construïda pel manyà M. Masnou i Esteve, de Manresa.
. Font: Butlletí del Santuari (núm.48), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Quart misteri de dolor – Jesús amb la creu, camí del Calvari (1898-1899) – Arquitecte: Joan Martorell i Montells – Escultor: Venanci Vallmitjana i Barbany
. El projecte del quart misteri de dolor, Jesús amb la creu, camí del Calvari (Mateu 27, 32-34), és obra de l’arquitecte Joan Martorell i Montells, l’escultura, en marbre blanc, de Venanci Vallmitjana i Barbany. La decoració de ferro forjat de la base del misteri sortí dels tallers de Josep Pinart i el conjunt fou col·locat, en el camí de la Santa Cova, pel mestre de obres Bartomeu Oller, l’any 1898. El misteri va ser col·locat a primers de maig de 1898, però no va ser inaugurat fins a l’any següent. Es feren càrrec de l’erecció d’aquest quart misteri de dolor les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona.. Font: Butlletí del Santuari (núm.48), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Cinquè misteri de dolor – Crucifixió (1896) – Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch – Escultors: Josep Llimona i Bruguera i Josep Montserrat i Portella
. La magnífica i monumental creu de bronze que representa el cinquè misteri de dolor, La crucifixió de Jesús (Mateu 27, 35-44), fou costejada per l’Apostolat de 1’Oració de Catalunya. Projectà el monument el jove arquitecte Josep Puig i Cadafalch i el Crist fou modelat per l’escultor Josep Llimona i Bruguera. La creu és obra de l’escultor Josep Montserrat i Portella. Totes les peces de bronze varen ser foses per la casa Masriera i Campins i la reixa artística es obra de la casa Ballarín. La monumental creu la va col·locar el mestre d’obres Bartomeu Oller, de Barcelona, que en aquella època treballava per al Monestir de Montserrat.. Font: Butlletí del Santuari (núm.48), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Nota
Obert cada dia de 10:30 - 15:30 i caps de setmana de 10:30 - 16:30.
