El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On
Francesc Berenguert-Foto001

Francesc d’Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 – Barcelona, 8 de febrer de 1914).

Va començar a cursar els estudis d’arquitectura el 1881 i els va abandonar el 1888 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, sense obtenir el títol d’arquitecte. Francesc Berenguer tenia més aptituds per a les assignatures de caràcter gràfic que per a altres tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre prou formació científica i indispensable per a l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell a l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell.

Es va casar als vint anys amb Adelaida Bellvehí i van tenir set fills. Les dificultats per tirar endavant la família li van impedir gaudir d’una vida familiar plena. El seu fill gran, Francesc Berenguer i Bellvehí, va seguir els seus passos professionals i junts van col·laborar en la construcció de la Colònia Güell.

Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres, atès que en no tenir el títol d’arquitecte no els podia signar ell. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: el vessant arquitectònic i el decorativista. Val a dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

– Fonts:

. Arquitectura Catalana.cat: https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/francesc-dassis-berenguer-i-mestres

. Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer