Jaume Gustà i Bondia, (Barcelona, 25 de maig de 1853 (27 d’agost de 1932), va ser un arquitecte català,
Va néixer al carrer Petritxol de Barcelona el 1853, fill de Gabriel Gustà i Regí i de la seva dona, Maria Anna Bondia i Bondia, tots dos de Barcelona. Es va casar, el 1887, amb la tarragonina Rosa Martorell i Soler (1866-1905), amb qui va tenir dues filles, la Maria i la Rosa.
Mestre d’obres des del 1872 i es va llicenciar en Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1879. Fou arquitecte municipal de Barcelona a partir del 1916, a la mort de Pere Falqués. El seu modernisme parteix del gòtic i el suavitza.
El 1887 va publicar una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages. Va col·laborar a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), on va construir diversos pavellons efímers, el més important va ser el Palau de la Indústria.
És autor, entre altres, de següents obres: El cementiri de Sants (1878); la Seu del Districte de Sants-Montjuïc (1895), carrer de la Creu Coberta, 104-106, de Barcelona; la casa Juan J. Hervás i Arizmendi (1899), carrer Pomaret, 21 de Barcelona; l’antiga Fàbrica Arañó, Ventajó i Cía. (1899-1903), carrer Begur, 44-52, de Barcelona; la Torre de la Miranda (1900), Cornellà de Llobregat; la casa Concepció Jané Artigas (1901-1902), carrer Rosselló, 280 de Barcelona; la casa Vilaseca (1907), de la carretera de l´Església, 8, de Barcelona; la Casa Gustà, (1907-1910), casa seva particular al carrer Alegre de Dalt, 72-74, de Barcelona, per la qual va rebre una menció al concurs anual d’edificis artístics; les cases Agustí Coma (1911-1912), carrer Olot, 20-24 de Barcelona; l’escola Miquel Bleach d’Hostafrancs (1915); la casa Jaume Gustà (1926), plaça del Sol, 10 de Figueres (atribuïda)
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Gust%C3%A0_i_Bondia
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50017/jaume-gusta-bondia
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5345
