Camil Oliveras i Gensana (Figueres, 28 d’octubre del 1849 – Barcelona, 6 de setembre del 1898), va ser un mestre d’obres, arquitecte, dibuixant i decorador català.
Fill de topògraf. Primer va ser mestre d’obres (1869) i va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, el 22 de maig del 1877. Des d’aquell moment va ser arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona. Formà part, amb Domènech i Montaner i Josep Vilaseca, de la primera generació d’arquitectes modernistes.
Fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va exercir els càrrecs de secretari i vicepresident de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des d’on va impulsar la publicació dels anuaris de la institució i va contribuir a la fundació del Montepio Protector dels Operaris de l’edificació. Va destacar com a decorador d’interiors i com a dibuixant.
La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits (1883-1902), a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius (maó vist, revestiments ceràmics policromats) aconsegueix una acurada perfecció, alhora que va representar un antecedent dels projectes de l’Institut Pere Mata de Reus (1897) i de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1905), de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts.
– Obres:
. Reforma interior de les plantes nobles del palau del comte de Fonollar, oratori i jardí, per Eusebi Güell i Isabel López, carrer Portaferrissa, 7-9, Barcelona, 1871-1877.
. Col·legi de religioses de Nostra Senyora de l’Ensenyament (Lestonnac), carrer Aragó, 284, i carrer Pau Claris, 123-131, Barcelona, 1877 (projecte)
. Casa Plandolit, carrer Roger de Llúria, 40, Barcelona, 1877
. Direcció de la construcció de la capella panteó d’Antonio López López, marquès de Comillas, Comillas (Cantàbria), 1878-1881, amb J. Martorell.
. Edifici del Casino i Teatre de les Corts de Sarrià, Barcelona, c. 1880.
. Altar més gran de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, Barcelona (desaparegut).
. Convent de Nostra Senyora de l’Ensenyament (Lestonnac), carrer Consell de Cent, 357-359, Barcelona, 1881 (desaparegut).
. Casa Vicenta Vilaró de Torres, La Rambla, 33, Barcelona, 1882-1883; amb J. Martorell Montells.
. Església del Sagrat Cor de Jesús del convent dels PP. Jesuïtes, carrer Casp, 27-29, Barcelona, 1883-1889.
. Establiment Termal Sulfurós per als doctors Bassols i Puigcarbó, carrer Casp, Barcelona, c. 1883 (desaparegut).
. Despatx Dalmau i Tolrà, Barcelona (desaparegut).
. Instal·lació i decoració de la Sala Parés, carrer Petritxol, 5, Barcelona, 1884.
. Torre neoclàssica de Salvador Llobet, passeig de Colom, Montcada i Reixac (Barcelona), 1885 (desapareguda).
. Restauració de l’església de Santa Anna i construcció de la casa rectoral, carrer Santa Anna, 27-29, i carrer Rivadeneyra, 3, Barcelona, 1885 (projecte), 1887-1898 (obra).
. Església i façana del convent dels PP. Paüls, carrer Provença, 210-212, Barcelona, 1886.
. Casa Nicolau Coma, carrer Consell de Cent, 155, Barcelona, 1886.
. Decoració interior de la sala de confiança i menjador de la planta noble del Palau Güell (obra d’Antoni Gaudí), carrer Nou de la Rambla, 3-5, Barcelona, 1886-1888.
. Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, Travessera de les Corts, 131-159, Barcelona, 1889-1902.
. Panteó neoegipci de Pau Sadó, Cementiri de Montjuïc, via Santa Eulàlia, agrup. 2, 2n, Barcelona, 1889, amb els germans Juyol (escultors).
. Casa Antoni Torrents, passatge de la Concepció, 14, Barcelona, 1890.
. Sepulcre modernista de la família Albadalejo, Cementiri de Montjuïc, via Sant Josep, grup. 4, 6è, Barcelona, 1891.
– Fonts:
. Diputació de Barcelona – Palau Güell: http://palauguell.cat/camil-oliveras-gensana
. Universitat de Barcelona – Modernisme: Accés obert: http://www.ub.edu/modernisme/autors/camil-oliveras-i-gensana
. Real Academia de la Historia: http://dbe.rah.es/biografias/49990/camil-oliveras-gensana
. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Girona: http://hemeroteca.arquitectes.cat/gestio/comunicats/docs-girona/uploaded/bori.pdf
