What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Signatura de l'arquitecte

Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 – 11 de març de 1931), va ser un arquitecte català.

Nascut al carrer de la Salut, 51, fill d’un agrimensor i mestre d’obres sabadellenc, Francesc Renom i Romeu i Joaquima Costa i Sallent, de Can Marata, al terme de Polinyà.

El 1881 neix el seu germà Vicenç, futur arqueòleg, amb qui col·laborarà en treballs d’arqueologia i compartirà l’amistat amb Puig i Cadafalch.

El 1886 s’inicia als estudis primaris als Escolapis de Sabadell, posteriorment, entre 1891 i 1896, cursaria el batxillerat al pensionat del Collell, Girona. El 1897 inicia els seus estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on té de professors, entre d’altres, Antoni Maria Gallissà, Antoni Rovira i Rabassa, Joan Torras i Guardiola, August Font i Carreres, Lluís Domènech i Montaner, Josep Vilaseca, i Josep Puig i Cadafalch, de qui es farà amic i admirador.

Abans d’acabar la carrera (1906), és nomenat professor de Geometria, Trigonometria i Dibuix Lineal a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell, tasca que exerciria durant molts anys. Al juny de 1907 obté el títol d’arquitecte, entrant a treballar d’ajudant a l’estudi de Josep Puig i Cadafalch, així mateix també comença a treballar al despatx del seu pare, projectant les seves primeres obres.

El 1908 és nomenat cap del Cos de Bombers de Sabadell, construint el nou parc de bombers el 1931.

El 1909 és nomenat arquitecte municipal de Mollet, càrrec que ostentarà oficialment fins a la seva mort, encara que durant els anys vint, serà Domènec Sugrañes qui, en general, treballarà a Mollet com a arquitecte municipal.

Des del 1909 fins al 1931 va ser membre de la junta de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, construint el 1928 la biblioteca popular ubicada en aquesta seu.

El 1910 viatja a Bèlgica per visitar l’Exposició Internacional de Brussel·les. A partir d’aquell moment, els viatges a l’estranger seran constants. Freqüentarà sobretot, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia, Àustria, Hongria i França. A l’abril és nomenat arquitecte municipal de Sabadell, càrrec que ocuparà durant vint anys, fins a la seva mort. A partir d’aquell moment, deixa l’estudi de Puig i Cadafalch i instal·la el seu propi estudi a la mateixa casa del seu pare, al carrer La Salut. Al desembre és nomenat arquitecte municipal de Palau de Plegamans, càrrec que ocuparà sense interrupció fins a l’any 1923 i després de manera intermitent fins a l’any 1930.

El 30 d’octubre del 1912 es va casar amb la sabadellenca Maria Gambús i Prats i instal·la el nou domicili i despatx a la Via Massagué, 83 de Sabadell. El matrimoni va tenir set fills.

Al voltant del 1923 és nomenat arquitecte municipal de Barberà del Vallès i de Sant Quirze de Terrassa.

El 1928 és membre fundador del Cos d’Arquitectes Municipals d’Espanya, del qual fou membre actiu de la Junta Directiva, exercint el càrrec de comptador fins a la seva mort. Va dissenyar l’anagrama de l’associació, va col·laborar asiduament a la Revista del CAME i també va ser un dels impulsors de la creació de la Mútua del CAME.

A finals d’abril de 1931 Renom contrau una pulmonia, i mor al cap d’una setmana a casa seva a la Via Massagué. Als vuit mesos, a l’octubre, neix el setè fill, Josep Renom Gambús.

Dins el modernisme català, l’obra de Josep Renom s’adscriu als corrents propers a la Secessió vienesa, per influència directa de Puig i Cadafalch. No obstant això, la seva obra es va adaptar a l’austeritat de les ciutats on va treballar, havent de simplificar l’ornamentació i les arts aplicades en ambients de luxe apreses de Cadafalch, però tot i així poques vegades va poder acabar una obra tal com la tenia planificada.

La seva obra va anar derivant amb el temps fins a plantejaments gairebé noucentistes, evolució molt habitual en els arquitectes més joves que havien cultivat el modernisme des dels plantejaments més sobris provinents de Viena.

La seva obra ha destacat, quan l’encàrrec li ho permetia, en detalls com vidrieres, reixes, cancel·les o esgrafiats, que donaven caràcter a les seves realitzacions, i quan podia, amb la incorporació d’escultures, baix relleus, i murals d’altres artistes. Va ser un arquitecte molt prolífic, va realitzar més de cent trenta obres, edificant especialment a Sabadell i també a altres poblacions catalanes.

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

. RC – Relats en català: https://relatsencatala.cat/relat/el-rengles-de-cases-del-carrer-tauli-que-saixecaven-segons-el-projecte-de-larquitecte-josep-reom-costa-signat-per-larquitecte-melcior-vinyals-munyoz-sabadell/1070586