El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On
Josep Vilaseca-Anagrama
Anagrama de Josep Vilaseca
Josep Vilaseca-Foto3

Josep Vilaseca i Casanovas, (Barcelona, ​​10 d’octubre del 1848 – 19 de febrer del 1910), va ser un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català, el més pur representant del premodernisme català.

Fill de Jacint Vilaseca i Batlle d’ofici serraller i natural de Reus (tenia una serralleria al nucli antic de Barcelona) i d’Antonia Casanovas i Moragas natural de Mataró. El 1870 es va matricular a la recent creada Secció d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Provincial de Barcelona, ​​instal·lada aleshores al segon pis de l’Escola de la Llotja, però com que aquests estudis no tenien validesa oficial, va acabar la carrera a l’Escola de Arquitectura de Madrid, on es va llicenciar el 17 de desembre del 1872. Va viatjar amb Lluís Domènech i Montaner per Alemanya. L’agost del 1873 Vilaseca va iniciar només un viatge d’estudis per les principals ciutats de França, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Itàlia i Grècia. El 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, ​​de la qual va ser catedràtic fins a la seva mort. També va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

Vilaseca va ser un arquitecte culte, molt viatjat i elegant que, a través dels dibuixos precisos i plenament detallats, produïa un corpus intel·ligent i ben dissenyat de l’obra arquitectònica. Després de col·laborar amb Domènech i Montaner durant la dècada de 1870, va dissenyar la fàbrica taller per a Francesc Vidal i Jevellí (1879-1884), plena de detalls locals dins de les seves referències clàssiques, i l’estudi-temple per als germans Masriera (1882) ), encara profundament imbuït de la recuperació històrica de la Renaixença.

A la tomba Batlló (1885), la Casa Pla (1885-1886) i la Casa Bruno Cuadros (1885-1895), coneguda popularment com la Casa dels paraigües, es manifesta una clara influència egípcia, ja amb alguns detalls modernistes.

L’elecció, per part de Vilaseca, del totxo per a la construcció de l’Arc de Triomf de Barcelona per a l’exposició Universal del 1888, és fonamental. Tot i que considerat un material ‘pobre’, no només el va utilitzar Vilaseca, sinó també Domènech, que el va utilitzar per al seu restaurant Castell dels Tres Dragons, Pere Falqués per al Pavelló Agrícola, Gaietà Buïgas per al Pavelló Naval, Josep Fontserè i Mestre per al seu Umbracle , i en molts altres llocs del recinte. A més de donar cohesió als diversos edificis, la selecció de material també demostra una actitud, ja que es tracta d’un material d’arrels hispàniques, present a les construccions àrabs i mudèjars.

Des d’aquest punt endavant, Vilaseca torna a un vocabulari bàsicament medieval; dissenya “congelant” la forma, més que deixant-la fluir com feien Domènech i Montaner o Gaudí.

Els seus detalls eren refinats, amb tota la definició dels seus dibuixos precisos, com es pot veure a les tres cases construïdes per a la família Batlló (entre 1892 i 1896) i finalment a la casa per a Joaquim Cabot (1901-1905) , on comença a incorporar-se al generalitzat corrent del Modernisme. Precisament perquè no era a l’avantguarda, l’obra de Vilaseca és interessant per la consistència d’un veritable representant de la creativitat arquitectònica.

Casat amb Ramona Serra i Serrallonga, van ser pares de dos fills i una filla. Va morir a la plenitud de la seva carrera, als 62 anys.

– Altres obres seves:

. 1874: Casa Vilaseca, plaça d’Urquinaona (Barcelona)

. 1874-1876: Panteó d’Anselm Clavé al Cementiri del Poble Nou (Barcelona). Amb Lluís Domènech i Montaner

. 1876: Camarí de La nostra Senyora de la Bonanova (Barcelona). Amb Lluís Domènech i Montaner

. 1881: Taller d’art de Francesc Vidal i Jevellí, dedicat a les arts gràfiques, carrer de la Diputació 326 (Barcelona)

. 1882: Estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera (Barcelona)

. 1884: Monument a Aribau, parc de la Ciutadella (Barcelona). Vilaseca en va ser l’arquitecte i en Manel Fuxà l’escultor

. 1885: Casa de Narcís Pla, carrer de Pelai, 11 (Barcelona)

. 1889 – Panteó Família Batlló al cementiri de Montjuïc (Barcelona), amb escultures de Manel Fuxà

. 1888: Monument a Josep Anselm Clavé, passeig de Sant Joan (Barcelona). Vilaseca en va ser l’arquitecte i en Manel Fuxà l’escultor

. 1888: Arc de Triomf, porta d´entrada als espais de l´Exposició Universal (Barcelona)

. 1888: Casa Bruno Cuadros, La Rambla, 82 (Barcelona). Reforma d´un edifici de principis del segle XIX

. 1891: Casa Pia Batlló, rambla de Catalunya, 17, cantonada Gran Via (Barcelona)

. 1891: Cases Àngel Batlló, carrer de Mallorca 253-257 (Barcelona)

. 1895: Cases Enric Batlló, carrer de Mallorca 259 amb passeig de Gràcia 75 (Barcelona)

. 1895: Cases Àngel Batlló, carrer de Mallorca 315 (Barcelona)

. 1901: Casas Cabot, carrer de Roger de Llúria 8-10 i 12-14 (Barcelona)

. 1903: Casa Dolors Calm, rambla Catalunya 54 (Barcelona). Reforma sobre un edifici de 1879

. 1904: Casa Comas d’Argemir, avinguda de la República Argentina, 92 (Barcelona)

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Vilaseca_i_Casanovas

. Josep Vilaseca i Casanovas – Treball de fi de grau – Montserrat Ferrandis Escobedo – Curs 2019-2020 – Universitat de Barcelona Facultat de Geografia e Història – Grau d’Història de l’Art:  http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/171090/1/TFG%20Ferrandis%20Escobedo_Montserrat.pdf

. Gran Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0240496.xml

. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/5574/josep-vilaseca-casanovas