Destacats
Tipus d'edificis
Publicacions recents
Bassols, 15 - BARCELONA...
Ramon Albó, 64-66 - BARCELONA...
Coroleu, 69-71 - BARCELONA...
Cementiri - SANT PERE DE TOREL...
Equador, 29 - BARCELONA...
Núria, 8 - Marquesos de Vilall...
Gran Via, 426 - Entença, 51 - ...
Gran Via, 426 - Entença, 51 - ...
Aribau, 31 - Consell de Cent, ...
NOTÍCIES
Introducció al modernisme
El modernisme català o modernisme és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya (Espanya) i principalment a Barcelona, durant uns 50 anys, entre el 1880 i el 1930. Tot i que és part d’un corrent general que sorgeix a tot Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat.
El modernisme desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la Natura, que consisteixen en els materials de construcció que es fan servir, en les formes dels edificis i en les figures de les façanes. Els arquitectes i els seus escultors col·loquen a l’exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d’elements decoratius, ja sigui com a figures adossades o com a adornament de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de mida major, animals fabulosos o persones, ia les cornises elements de ceràmica de color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la Natura.
El desenvolupament del modernisme és fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i culta i sensible a l’art. Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les ànsies de modernització, d’expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinció. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès.
Van ser més de 100 arquitectes els que van fer edificis d’estil modernista català. Destacant entre ells sobretot tres: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Moltes de les seves obres estan catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
– Font: es.Wikipedia.org