What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

L’antic cementiri de Sitges es trobava situat al baluard, al costat de l’església parroquial. L’any 1773 el Bisbe de Barcelona, en ocasió d’una visita a la vila, va decidir el trasllat del cementiri a un altre emplaçament. Després d’uns anys, la construcció del nou cementiri va es devenir una necessitat immediata en ser promulgat, el desembre del 1813, una ordre de la Regència del Regne que prohibia la construcció de cementiris a l’interior de les poblacions. Totseguit es van realitzar les obres i el 23-2-1814 es va beneir el nou recinte, situat a la part posterior de l’ermita de Sant Sebastià. És de planta irregular i combina les sepultures amb zones enjardinades. Hi ha nínxols, tombes i panteons familiars. Al llargd’aquests anys s’han anat fent diverses obres de remodelació i engrandiment fins arribar a l’actualitat que ja es complert.

La ciutat de Sitges era i es una població tradicionalment d’estiueig. Els estiuejants es varen fer construir nombroses cases a finals del segle XIXei principis del XXe, moltes d’elles Modernistes. Molts d’aquests mateixos estiuejants, també es van fer construir un panteó familiaren el cementiri com a record d’ells mateixos i de les seves famílies.

Una gran varietat de temes i formes estan representades en aquest cementiri en el treball dels escultors que varen adornar aquestes sepultures com Josep Llimona (panteó Robert Camps i panteó Josep Cros), Josep Reynés (panteó Antoni Serra Ferrer) corresponent a l’estil modernista, així com altres importants panteons també molt significatius realitzats en diferents estils.

 

– Font:

. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_11928

. http://www.gaudiallgaudi.com/CCe06Sitges.htm

. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=973

Q Observaciones

En aquest cementiri es troba la tomba de la que va ser amor impossible d'Antoni Gaudí, Pepeta Moreu i Fornells, natural de Mataró, que va morir durant la guerra civil a Sitges i està enterrada en un ninxol baix que es troba entrant al recinte a la dreta, amb la làpida que posa Familia Moreu Caballol.

Q Rutas

Ruta Europea de Cementerios

Ruta del Cementiri de Sitges

image